La desaparició de l'espai sensible de la lectura

 

El canvi de paradigma que estem vivint actualment a les biblioteques, i el camí cap a la biblioteca digital, ens porta inevitablement, el canvi de molts aspectes de la nostra realitat més propera, professional i diària. No només hi ha canvis en els edificis, i en la part constructiva de les biblioteques, sinó que aquests canvis es visualitzen també en el seu interior, tant pel que fa al mobiliari i el disseny interior de les mateixes, així com en les funcions i els usos que acullen i es desenvolupen a les biblioteques. I aquest és el cas dels espais de la lectura, sens dubte un dels nuclis de les biblioteques actuals. Una desaparició paral·lela a la desaparició progressiva del llibre en el paisatge de les biblioteques.

Així ho entén María Luis López-Vidriero quan comenta:

La desaparición del libro como forma es paralela a otras que se están produciendo en la cultura escrita. No es una sustición tecnológica, es una expresión del cambio profundo en el entendimiento del conocimiento, de la autoría y, evidentemente, de la lectura y de la escritura. La 'e-biblioteca' expresará esa transformación sociológica y responderá a esa modernidad líquida para la que la flexibilidad y la capacidad de modificación son valores determinantes y propios.

I és que la biblioteca i els espais de la lectura mantenien una relació que anava més enllà d'allò purament instrumental o material, i recorria espais sensorials i sentimentals, com la vista de tots els volums, l'olfacte i la olor del paper, el tacte en contacte amb les pàgines... I a més, durant any es va desenvolupar una enorme varietat de mobiliari específic per a la lectura. Un mobiliari que mantenia una estreta relació amb l'arquitectura ja des dels seus inicis. "Juan de Herrera esbozó, detrás de las librerías de El Escorial, los dibujos de esos muebles para ajustar su colocación y asegurarse ese resultado único y armónico con la arquitectura de una sala que es un programa epistemológico. El diseño interior de las bibliotecas emblemáticas forma parte de la expresión misma del edificio". I és que l'edifici i el seu mobiliari mantenien i mantenen una relació especial; l'un no s'entén sense l'altre, i l'altre no s'entén sense l'un. Formen un tot, un conjunt, lligat en la majoria dels casos a una funció primordial, la de la lectura. Ara, amb la irrupció ja definitiva i permanent, sense aturador, de l'edifici de la biblioteca digital, aquesta relació íntima trontolla. El mobiliari, però també els sentiments i les sensacions que experimenten en la lectura en paper, es troben en perill. El mobiliari de lectura de la biblioteca està obsolet, i assistim a una progressiva redefinició del mateix, per tal d'adaptar-lo a les noves necessitats de lectura. Els nous dispositius de lectura no requereixen cap mobiliari específic per si mateixos. Però sens dubte, caldrà pensar i crear un nou mobiliari físic per als edificis de les biblioteques que ens ajudi en l'aproximació, la captació i la lectura de tota la informació digital.

I conclou López-Vidriero: "De momento, asistimos a la transformación tecnológica de las bibliotecas, que ya las ha modificado en elementos consustanciales: los ficheros, las fichas, las papeletas de solicitud, las máquinas fotocopiadoras y nos ha familiarizado con los ordenadores y con los pen drives en los que nos llevamos los documentos y las imágenes. También los cambios sociales han modificado su concepción arquitectónica, los materiales se han ido simplificando, haciéndose transparentes, las bibliotecas se han abierto y han dulcificado sus barreras para presentarse como edificios atractivos y amigos (...) Pero esto es modificación, adaptación; todavía no hemos llegado a una nueva propuesta arquitectónica acorde a esa  nueva realidad". Discrepo en part: d'acord que estem vivint un moment de canvi, una etapa de transició sense unes directrius clares, però no obstant això, ja tenim alguns exemples que ens donen pistes sobre com dissenyar les biblioteques del futur, com per exemple la nova Biblioteca de la UTSA a San Antonio. Ara només cal continuar treballant.

FONTS:

• De la imatge [Consulta: 18 de maig de 2011]


• María Luisa López-Vidriero. "La soledad de la lectura: el espacio sensible de la lectura". En: Arquitectura Viva, n. 135 (2010), p. 20-21