La biblioteca ubiqua

Sóc un ferm partidari de la digitalització de continguts i de fons bibliotecaris; és el camí a seguir: especialment per tots els avantatges de comporta en quant a accessibilitat, difusió i consulta dels fons (un altre tema, per a un altre article, són els problemes derivats de la conservació). Malgrat tot, és imparable. Em veig, en un futur no massa llunyà, atenent als meus usuaris de forma virtual, mitjançant tecnologies de videoconferència, des de casa mateix, amb el pijama posat, per exemple. És la biblioteca ubiqua, una biblioteca estesa per tot arreu, flexible i adaptable a les necessitats i requeriments dels usuaris; present les 24h... i per tant, nosaltres, els bibliotecaris, també hauriem de ser presents les 24h, clar. Reptes, obligacions... o supervivència? O és potser una de les nostres respostes davant l'actual context de forta crisi econòmica? Caldrà, òbviament, repensar totes les nostres estructures organitzatives, socials i professionals, per a adaptar-les a aquest nou futur que ja és present, i donar solucions reals.

No obstant això, hi ha un fet que em resulta si més no, curiós: al mateix temps que s'està avançant en la digitalització, vivim també un moment de gran expansió en la construcció de noves biblioteques. Si, d'edificis, de biblioteques en el sentit físic de la paraula. Resulta contradictori? Crec que no... Si de cas, ambdues estratègies crec que són complementàries i van encaminades a donar respostes, solucions, en un temps en què fa falta traçar línies de futur creïbles i vàlides. En això, en donar respostes, els bibliotecaris en som uns experts, i des de fa temps. Ara, potser, aquesta necessitat és més gran. I les biblioteques, els edificis, són i han esdevingut, l'edifici públic, social i ciutadà de referència. Ja ho erem, i ho veniem reclamant des de la professió amb insistència. Però ara, amb els temps de corren, quan és més necessària ara més que mai una tornada als valors socials, de comunitat, de treball conjunt, de sentir-se part d'alguna cosa, la Biblioteca esdevé el principal paradigma d'aquests valors ciutadans, i que ens reconforten en temps dolents. La Biblioteca també com a element terapèutic, i també com a element amb una certa ubiqüitat, entesa aquí com a punt on conflueixen tots els valors de la ciutat. En un moment com l'actual, de descrèdit, de cansament i de necessitat de canvi en tots els àmbits (polític i econòmic especialment), la Biblioteca esdevé el catalitzador d'aquestes modificacions; és l'element vehiculador de tots aquests processos. L'avantguarda. I cal, doncs, construïr biblioteques amb aquesta finalitat: espais de la ciutat i dels habitants; llocs multidisciplinars i polivalents; zones d'expressió oberta, dinàmica i crítica; ambients que ens higienitzin del nostre entorn i ens facin creure en un futur millor.