Vídeo: Escola de Bibliotecàries

Vídeo possiblement del 1924 de l'Escola Superior de Bibliotecàries, creada el 1915, i precedent històric de l'actual Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Pel que llegim al canal de YouTube de canabib:

El reportatge probablement data de 1924 i el fragment tobat té una durada d'1,32 min. Es veuen imatges de la Secretaria (Petronel·la Tuca) i d'alumnes fent pràctiques de catalogació a la biblioteca de l'Escola, que era ubicada en aquell temps a l'edifici del Rellotge del recinte de la Universitat Industrial, al carrer Comtes d'Urgell. Tot seguit es veuen les alumnes del curs preparatori (que calia seguir abans d'entrar a l'Escola), i imatges d'una classe de llatí de primer curs, amb el professor Lluís Segalà, que va ser director de l'Escola entre 1919 i 1930. Finalment es veuen imatges de la classe de Coneixement general de les ciències pures i aplicades i de la seva classificació, amb el professor Rafael Campalans.

[caption id="attachment_4359" align="alignnone" width="440" caption="Alumnes de la promoció de 1925. D’esquerra a dreta: Maria Fontserè, Engràcia Miquel, M. Consolació Llauger, Martina Pascual, Josefina Ibars i Montserrat Cumellas (1925)"][/caption]



FONTS:

• De la imatge [Consulta: 29 de desembre de 2009]

Javier Leiva, nou director de la Biblioteca de Catalunya

Segons ha informat avui mateix el Servei de Premsa de la Biblioteca de Catalunya, Javier Leiva ha estat nomenat nou director de la Biblioteca més important del país, en substitució de Dolors Lamarca, l'actual directora fins avui mateix. La notícia ha impactat en tots els ambients bibliotecaris, tant catalans com de la resta de l'Estat, i s'ha escampat ràpidament gràcies a llistes de distribució com Iwetel o BibCat. A hores d'ara, aquest nou nomenament ja és tot un esdeveniment mundial, i tota una sorpresa per acabar l'any.

[caption id="attachment_4342" align="alignnone" width="240" caption="Javier Leiva"][/caption]

Que Leiva ocupi a partir d'ara aquest nou càrrec dins l'administració ha sorprès a bona part dels seus companys de professió, que no el veien (pel seu perfil professional i per la tasca que venia fent amb la seva empresa Catorze) al capdavant de la Biblioteca de Catalunya. No obstant això, i segons llegim a nota de premsa que s'ha difós, es mostra molt il·lusionat amb aquesta nova etapa que tot just comença. Segons paraules del propi Javier: "Sé que aquest nou càrrec sorprendrà a molta gent i a molts companys de professió, però tenia ganes de fer un gir de 360º a la meva carrera professional. I quan em van trucar per a dirigir la màxima institució bibliotecària de Catalunya, francament, no m'ho vaig pensar dos cops. Vull donar les gràcies a tots els que han pensat amb mi per aquest càrrec. És i serà per a mi tot un honor i un repte, i espero estar a l'alçada de les expectatives que s'han posat amb mi". Per la magnitud del càrrec que assumirà a partir del 7 de gener de 2010, Leiva haurà de deixar la direcció de la seva empresa, Catorze. Segons comenta: "La dedicació que tindré com a nou director de la Biblioteca de Catalunya serà absoluta, al 100%, i per tant, hauré de deixar de dirigir Catorze. No obstant, aquesta no desapareixerà. Senzillament cediré la seva gestió a un altre professional de plena confiança, que encara he de decidir".

Javier Leiva assumirà el càrrec de director durant un període de 5 anys. El primer any se l'ha plantejat com una etapa d'assentament, de coneixement de la nova institució que dirigirà, mentre que els altres 4 anys pretén desenvolupar projectes específics. Entre els projectes de futur que vol afrontar com a director de la BC, n'ha esmentat alguns: el trasllat de la Biblioteca a Manlleu "per a poder anar a treballar a peu"; la creació de delegacions territorials de la BC a les 7 futures vegueries, i més concretament, a la població més petita de cada una d'elles; promoure la catalogació lliure i sense normes en tot el Sistema Bibliotecari Català; i cedir la gestió i l'ús dels diferents projectes de digitalització com ara Raco o Padicat a Google "a canvi d'una considerable suma de diners, naturalment".

Sens dubte, seran 5 anys plens de polèmiques i controvèrsies. :-)

Què fa que una biblioteca sigui una biblioteca?

Experiment molt interessant el que han portat a terme a la Biblioteca de la Creekview High School, a Geòrgia (Estats Units). En un senzill vídeo, es fa a diferents estudiants la mateixa pregunta: Què fa que una biblioteca sigui una biblioteca? I tot, des de la perspectiva de l'estudiant, de l'usuari. Les respostes ens poden donar pistes sobre com usen, veuen i perceben les biblioteques avui dia els joves... i per tant, què n'esperaran d'elles en un futur ja no gaire llunyà (o que probablement ja ha arribat).



FONTS:

• "¿Qué hace que una Biblioteca sea Biblioteca?". En: uvejota (11 de diciembre de 2009)


• Canal a YouTube: http://www.youtube.com/user/theunquietlibrary

Les biblioteques del futur, segons Lluís Anglada

[caption id="attachment_4254" align="alignnone" width="406" caption="Font: http://juan-velazco.blogspot.com/2009/02/bd.html"][/caption]

Excel·lent l'article que publica avui dijous 17 de desembre en Lluís Anglada al seu blog, en què analitza l'evolució l'evolució de les biblioteques des de finals del segle XIX fins els nostres dies. Aquesta transformació es podria resumir en tres passos [les negretes dels tres punts són meues]:

1. Neixen a finals del XIX sota el paradigma de les 3P: "la de ser instruments per al poble i la d’oferir prestatges plens de cultura impresa sobre paper".


2. Evolucionen durant el segle XX cap al paradigma de les 3D: "Les biblioteques es desmaterialitzen, es difuminen i es desconstrueixen".


3. Fins arribar a un futur possible, i que Anglada resumeix en 3C: "connectivitat, complexitat i complementarietat".

Copio aquí l'últim paràgraf; un bon resum:

"En algun moment, cap a mitjans dels anys 60, va poder semblar que la construcció de la biblioteca – organització seria la realització d’un pla al final del qual, com si d’un edifici es tractés, tindríem totalment acabada la biblioteca ‘ideal’. Ara que estem construint la biblioteca digital (amb Google Books i Europeana, per exemple) ens torna a semblar que el pla és possible i la seva finalització també. Però la realització de la biblioteca no és un edifici; la seva realitat és com la d’una conversa sobre com les persones aprenen i creen a partir del coneixement que conserven. Com una conversa amb un amic de tota la vida en la que a mesura que es desenvolupa descobreixes que mai no voldries que s’acabés i que pots interrompre i reemprendre segons convingui."

Val la pena llegir-lo amb calma. No sé si els tres passos s'han de seguir cronològicament, i si per arribar a les 3C cal passar abans pels dos primers? De ben segur, però, que les 3P estan més que superades. Personalment veig que avui dia hi ha una barreja dels dos últims paradigmes, i que s'agafen coses de les 3C, com la connectivitat i la complementarietat; però per contra crec que no hi ha massa camí recorregut en les 3D. Potser és que encara pesa massa, entre la professió i la resta de la societat, la identificació automàtica entre biblioteca i edifici? Fins que no es trenqui aquest esquema mental d'associació entre continent i contingut no entrarem de ple en les 3C? O millor encara, fins que no es desmaterialitzi i es deslocalitzi l'associació entre espai físic, el lloc-edifici, i els /usos/funcions/treballs que s'hi fan, no haurem superat les 3D?

FONT:

• Lluís Anglada. "La biblioteca edifici o la biblioteca conversa". En: Bdig (biblioteques digitals i cooperació) (17 de desembre de 2009)

Llibres per a l'IPhone

Javier Celaya, de Dosdoce.com i amb qui vaig tenir ocasió de parlar durant l'Esmorzar del COBDC a Tarragona l'octubre passat, em passa un interessant enllaç: es tracta de librosparaiphone.com, una iniciativa impulsada per les editorials Alienta, Deusto i Gestión 2000. En aquesta web es poden comprar fins a 20 títols en castellà d'aquestes editorials a la botiga iTunes, a partir de 7,99€, per a descarregar-te'ls a l'iPhone o a l'iPoud Touch.

Un dels aspectes que cal destacar d'aquest projecte és la seva voluntat de fer de la lectura en pantalla quelcom de tan agradable com ho és en paper. Per això, han desenvolupat les següents possibilitats, que s'inclouen en tots els títols disponibles:

• Modificar la mida del cos de la lletra.


• Es poden seleccionar fins a 12 estils de lletres.


• Es pot canviar el color de la lletra i també el color de fons de la pantalla.


• Es pot marcar la pàgina, igual que es faria amb un punt de llibre.

Una petita iniciativa, però sens dubte significativa i interessant. Petites passes que ens avancen cap a un dels escenaris futurs de la lectura. Coneixeu alguna iniciativa semblant de llibres per a l'iPhone, però en català? I si teniu iPhone, heu pogut tastar el funcionament d'aquests 20 títols?

Ho compartiu aquí?

FONT:

• "Libros en español en iPhone". En: Comunicación cultural (14 de diciembre de 2009)

Should you become a librarian?

[caption id="attachment_4208" align="alignnone" width="420" caption="Should you become a librarian"][/caption]

• Font: http://lisnews.org/should_you_become_librarian


• A través de: http://twitter.com/JPlanas

Vídeo: Opiniones sobre el futuro de las bibliotecas

Entrevista a Antonella Broglia y Alfons Cornella de Infonomia realizada en Lima el 23/11/09. Contiene opiniones sobre el futuro de las bibliotecas, el proyecto de digitalización de libros de Google y marketing de servicios de información en la economía de lo gratuito.

• Enllaç directe al vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=acqhU0WkO10


• Font: OrCorzo http://www.youtube.com/user/OrCorzo


• Vist a: http://blog.cirio.info/?p=812

Vídeo: Welcome to our libraries

[caption id="attachment_4214" align="alignnone" width="340" caption="Logo d'Eblida"][/caption]

Vídeo realitzat en motiu de la visita a Barcelona del Comitè Exectiu d'Eblida el dia 13 de novembre de 2009. Aquest vídeo té la finalitat de donar una visió general de les biblioteques catalanes mitjançant imatges dels seus edificis, serveis i usuaris.

• Enllaç al vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=Y_RMQ0329Fw


• Font: CanalBib http://www.youtube.com/user/canalbib

Apunts sobre la Phillips Exeter Academy Library

L'any 1966, Louis I.. Kahn (1901-1974) rep l'encàrrec de la construcció per a la Exeter Academy (1), un internat de nois, de la biblioteca (2) i d'un menjador adjacent. Amb aquesta biblioteca, Kahn culmina la seva recerca personal per cercar la “forma” (iniciada de manera radicalment diferent amb la Washington University Library) de les biblioteques, i ho fa amb un comentari:

“Veo la biblioteca como un lugar donde el bibliotecario pueda exhibir los libros, abiertos a propósito en páginas selectas para seducir a los lectores. Tendría que haber un sitio con grandes mesas sobre las que el bibliotecario pueda poner los libros y los lectores puedan coger el libro y llevarlo a la luz” (3)

Amb aquest fragment podem definir ja tres espais: un per a l'exhibició dels llibres com a objectes; un segon que serveixi de reunió col·lectiva on els usuaris puguin trobar-se amb els llibres; i finalment, un tercer espai on els lectors mantinguin una relació “privada” i íntima amb el llibre i la llum. Trobem encara un segon comentari del propi Kahn, en què clarifica i marca les línies d'aquests tres espais:

“Exeter comenzó en la periferia, donde se halla la luz. Yo sentía que la sala de lectura tenía que situarse donde una persona pudiera estar sola cerca de una ventana y que debía ser una especie da gabinete privado, una suerte de lugar descubierto en los pliegues de la construcción. Hice el exterior del edificio como un aro de ladrillo, independiente de los libros. El interior lo hice como un aro de hormigón donde se guardaran los libros, apartados de la luz. El área central es el resultado de esos dos aros continguos; sólo en la entrada son visibles los libros a través de grandes oberturas circulares. Así uno siente que el edificio posee la invitación de los libros” (4)

Efectivament, l'àrea central com a culminació de la resta d'espais. Els espais, la “forma” dels espais ja prenen forma física, maduren tant en la ment de l'arquitecte com en la futura representació material en l'edifici de la biblioteca, cohesionada com a conjunt únic i acabat: la rotunditat de l'entrada com a aparador dels llibres allà continguts, convidant a entrar-hi, però que al mateix temps esdevé un espai de reunió i de trobada alhora que de meditació i reflexió, de pausa. La fredor efectiva, obscura de l'interior fet de formigó. I finalment la claredat, l'espai amable exterior, la calidesa del totxo. Tres àmbits (tres formes) ben diferenciats, separats segons l'ús i la funció que tindran dins de l'edifici; i amb materials específics per a cada un d'ells. El material i la forma s'interelacionen i es fusionen. L'un segurament no podria existir sense l'altre. Per completar els espais de l'edifici, trobem a les cantonades quatre zones auxiliars per a les comunicacions verticals, la ventilació, serveis, etc. (5)

Per a Kahn, però, no només era important la “forma” de l'edifici. També ho era la seva forma exterior, fins a esdevenir ja una primerenca invitació de l'alumnat a entrar a entrar-hi i a gaudir-ne. Per dir-ho d'alguna manera, la seva relació de conjunt amb el seu entorn més immediat. En el projecte de la Exeter, per a Kahn aquest fou un aspecte també a tenir present. Ell mateix escriu:

“En Exeter no intenté hacer algo que sobresaliera. Mostré mi respeto a los edificios a mi alrededor escogiendo el ladrillo para entonar con ellos”

“Las bibliotecas de todas las facultades universitarias se sienten a gusto a la entrada de una plazuela a la que tengan acceso todos los estudiantes, como un lugar que les invita permanentemente. Las plazoletas de entrada y los jardines y senderos que las unen forman una arquitectura de conexión” (6)

Els tres espais

L'espai central és un petit compendi de l'ordre i lògica geomètrica, aspectes que Kahn apreciava especialment, i que agafà directament de l'arquitectura renaixentista en què els edificis eren una representació a petita escala de quelcom diví, harmònic i perfecte (7). Això ho aplicà a les línies de la Exeter, ja que per a Kahn les biblioteques eren una tipologia superior d'edificis, una mena de porta d'accés a un estadi superior gràcies als llibres i, en conseqüència, a la seva lectura. Així, el vestíbul d'accés i la zona interior, el contenidor dels llibres (visibles des de l'escala), havien de representar simbòlicament aquesta ascensió cultural.

En segon lloc, l'espai interior, el contenidor dels llibres, és potser l'espai menys tractat i amb menys càrrega simbòlica. Segurament per a Kahn representava només una transició momentània, una zona de pas obligat per obtenir els llibres i portar-los a la zona de lectura. L'element prosaic que significa el formigó, i la seva simplicitat, ajuden a aquesta concepció.

Sortint d'aquesta transició que representa la zona interior, els usuaris, ja amb els llibres triats, surten a la “llum” que representa la zona exterior de la biblioteca, una zona amable, saturada d'il·luminació en forma de galeries a doble alçada, aprofitant i fent-se seva la pell i els plecs de l'edifici. Ambdues zones, la interior i aquesta de lectura, estaven separades per un dels arcs de què hem parlat més amunt, així com per les lleixes amb els llibres. Aquests dos elements constitueixen una barrera natural entre la tranquil·litat i l'assossegament de la zona exterior, la zona de lectura; i la zona interior, de més bullici i informal. A més, aquesta barrera trenca amb un dels preceptes més reclamats des del món de la biblioteconomia: el poder controlar tota la biblioteca des del punt principal d'atenció al públic. Se'n diu el panopticisme i a la Exeter no existeix; Kahn va voler separar-ho: donava molta importància a la necessària tranquil·litat de l'acte de lectura, i a la concentració que requereix; i cap mirada aliena o inquisidora s'hi havia d'interposar. Un dels elements més importants de la zona de lectura és el que Kahn anomena els gabinets, en què hi posà especial atenció en la seva concepció. Segons les seves pròpies paraules:

“El gabinete es la habitación dentro de la habitación... Hice el gabinete asociado a la luz. Tiene su propia ventanita para que uno pueda regular su intimidad y la cantidad de luz que quiera” (8)

La més gran influència

Per acabar, voldria fer esment de la que, en la meva opinió, fou la influència més gran que tingué Kahn a l'hora de projectar la Exeter Library. Una influència plena de senzillesa i simplicitat, universal i eterna, sense artificis. Es tracta d'Etienne-Louis Boullée i la seva biblioteca. L'any 1968 Kahn escrigué (9):

“Hay una ilustración de la biblioteca en la que no figuran mesas. Es una gran habitación imperialista y se ve a personas alcanzando libros desde arriba a personas que están más abajo. No hay mesas para leer, simplemente la sensación de lo que debería ser una biblioteca: uno entra en la sala y allí están todos los libros.” (10)

Penso que aquestes línies finals reflecteixen una idea transcendental: la de l'accés. La senzillesa que es traspua és gran. Kahn, i Boullée ja al segle XVIII, imaginen (i reclamen) unes biblioteques més obertes, més fàcils i amb menys artificis. Kahn ho féu posant èmfasi en “la invitació” del propi edifici a entrar-hi, en potenciar els usos ja des de l'exterior; Boullée pensà una biblioteca neta, quasi minimal, on s'estableix una relació directa i intransferible entre els llibres i els usuaris. Crec que en bona mesura els seus somnis s'has acomplert.

NOTES:

1. http://www.exeter.edu / [Consulta: 15/02/2006]


2. La pàgina web de la biblioteca és: http://library.exeter.edu/index.html [Consulta: 15/02/2006]


3. Kohane, Peter. “La búsqueda de la “forma” de Louis I. Kahn: ámbitos públicos y privados en las bibliotecas de la Washington University y la Phillips Exeter Academy”. En: Kahn : libraries = bibliotecas. Barcelona : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, DL 1989. ISBN 84-600-7266-5, p. 99. Citat originalment a Lobell. Betwenn silence and light, p. 100


4. Íbid, p. 99. Originalment a: “The Mind of Louis I. Kahn”. En: Architectural Form, no. 137 (july-august 1972), p. 77


5. Íbid, p. 101.


6. Íbid, p. 103-105. Originalment a: Louis I. Kahn. “Room, Window and Sun”. En: Canadian Architect, n. 18 (june 1973), p. 53


7. Ídib, p. 109. L'any 1956, arran d'una conversa amb Colin Rowe, aquest envià a Kahn l'estudi Architectural principles in the Age of Humanism, de
   Rudolph Wittkower. La seva lectura per a Kahn fou decisiva.


8. Íbid, p. 117. Citat a: Wurman. What will be, p. 179.


9. Escriu aquestes línies com a pròleg d'una exposició sobre els projectes de Boullée. Kahn, Louis I. “Twelve lines”. En: Visionary architects:
   Boullée, Ledoux, Lequeu. Houston: University of St. Thomas, 1968, p. 5


10. Ídid, p. 107. Citat a: Wurman. Whay will be, p. 182

FONTS:

• "Apunts sobre la Phillips Exeter Academy Library". En: E-LIS (7 d'agost de 2007)


• "Apunts sobre la Phillips Exeter Academy Library". En: Item, n. 42 (gener-abril 2006), p. 151-156


• "Biblioteca Phillips Exeter: Kahn, Louis". En: Història en obres [Consulta: 5 de novembre de 2009]

Notes on the Phillips Exeter Academy Library

In 1966, Louis I. Kahn (1901-1974) was commissioned to build for the Exeter Academy (1), a boys' boarding school, a library (2) and an adjacent dining area. With this library, Kahn ends his personal quest to find the "form" of libraries (started in radically different with the Washington University Library), and does so with a comment:

"I see the library as a place where the librarian can display books, open the way to select pages to entice readers.There should be a site congrandes tables on which the librarian can bring books and readers can pick up the book and bring it to light " (3)

With this fragment and we define three spaces: one for the exhibition of books as objects, a second space to serve as a collective meeting in which users can meet with the books and finally, a third space where readers maintain a relationship "private" and intimate with books and light. We found a second comment yet Kahn's own, which clarifies and sets the boundaries for these three areas:

"Exeter began in the periphery, where there is light. I felt that the reading room had to be located where a person could be alone near a window and had to be a kind da kitchen cabinet, a sort of place found in the folds of the construction. I did the exterior of the building as a brick rim, independent of books. Inside I did it as a ring of concrete to store the books, points of light. The central area is the result of these two rings continguos;only at the entrance are visible through large books OBERTURAS circular. Thus one feels that the building has an invitation from the books " (4)

[caption id="attachment_4635" align="alignleft" width="260" caption="Exeter Library"][/caption]

Indeed, the central area as the culmination of other spaces. Spaces, the "shape" of space, and take physical form, mature in the mind of the architect as further material representation in the library building, cohesive as a single set and finish: the roundness of the post and showcase books contained therein, inviting in, but at the same time becomes a meeting place and encounter while meditation and reflection and pause. The actual cold, dark interior concrete fact. And finally, the clarity, nice outdoor space, the warmth of the brick. Three areas (three forms) or differentiated, separated by use and the role they have within the building, and with specific materials for each of them. The material and shape fusionan.Uno interrelated and probably could not exist without the other.To complete the spaces of the building are four zones in the corners for the vertical communications assistant, ventilation, services, etc...  (5)

For Kahn, it was important not only the "form" of the building. So was his outward form, to become as an early invitation to join the students to come and enjoy. To put it in some way, their overall relationship with their immediate environment. Draft Exeter, Kahn this was an aspect also to be noted. He writes:

"At Exeter I did not try to do something to stand out. Show my respect to the buildings around me picking the brick to sing with them "

"Libraries of all university faculties feel comfortable at the entrance to a small square in which all students have access, as a place that invites them permanently. The entry plazas and gardens and trails that connect to form a connection architecture " (6)

The three spaces

[caption id="" align="alignleft" width="185" caption="The central space, with large symbolic circles which leave the books, calling into"][/caption]

The central space is a small compendium of logical order and geometric aspects Kahn especially prized, and that taken directly from the Renaissance architecture in which buildings were a small representation of something divine, harmonious and perfect (7). This is applied to the lines of Exeter, and libraries that Kahn was a superior type of buildings, a sort of gateway to a higher stage thanks to the books and, consequently, to his reading. Thus, the entrance hall and the interior, the container of books (visible from the scale), had to symbolically represent this cultural ascent.

Secondly, the interior space, the container for books, perhaps the space is treated less and less symbolic.Certainly for Kahn represented only a temporary transition, a necessary step area for books and take them to the reading area. The prosaic element concrete meaning, and simplicity, this concept help.

Leaving this transition represents the inner, users, and the books chosen, go to the "light" that represents the area outside the library, a nice area, full of light in the form of double-height galleries, taking advantage and endorsing the skin and the folds of the building. Both areas, inner and reading this, were separated by one of the goals we have mentioned above and to the shelves with books. These two elements form a natural barrier between the quiet zone il'assossegament outside the reading area, and the inner, more hustle and informal. Moreover, this barrier breaks one of the precepts most in-demand from the world of librarianship: the power control the entire library from the main point of attention to público.Se says panopticisme Exeter and there, Kahn wanted to separate it:attached great importance to the necessary tranquility of the act of reading, and the concentration required, and no inquisitive gaze of others or had to bring. One of the most important elements of the reading area is what Kahn called the cabinets, which received special attention in their design. In his own words:

"The cabinet is the room inside the room ... I made the cabinet associated with the light. It has its own window so that you can regulate their privacy and the amount of light you want " (8)

The biggest influence

In conclusion, I make mention of that in my opinion, was the biggest influence he had Kahn When planning the Exeter Library. An influence full of simplicity and simplicity, universal and eternal, without artifice. This is Etienne-Louis Boullee and library. In 1968, Kahn wrote (9):

"There is a picture of the library that contained no tables. It's a great room and sees imperialist people reaching up to books from people who are below.There are tables for reading, just the feeling of what should be a library, one enters the room and there are all the books. " (10)

I think these final lines reflect a transcendental idea: that of access. The simplicity that exudes is great. Kahn and Boullée already in the eighteenth century, imagine (and demand) some libraries more open, easier and with less artifice. Kahn did an emphasis on the "invitation" to enter the building itself, reinforcing and practice from the outside thought a library Boullée clean, almost minimal, which provides a direct and transferable between books and users. I think largely fulfilled their dreams.

NOTES:

1. http://www.exeter.edu / [Accessed: 15/02/2006]


2. The library website is: http://library.exeter.edu/index.html [Consulta: 15/02/2006]


3. Kohane, Peter. "The search for the" form "of Louis I. Kahn: public and private spheres in the libraries of Washington University and Phillips Exeter Academy. In: Kahn: libraries = libraries. Barcelona: Colegio de Arquitectos de Catalunya, DL 1989. ISBN 84-600-7266-5, p. 99. Lobell originally quoted. Betwenn silence and light, p. 100


4. Ibid, p. 99. Originally on: "The Mind of Louis I. Kahn. " In: Architectural Form, no. 137 (July-August 1972), p. 77


5. Ibid, p. 101.


6. Ibid, p. 103-105. Originally in: Louis I. Kahn. "Room, Window and Sun. In: Canadian Architect, n. 18 (june 1973), p. 53


7. Ibid, p. 109. In 1956, following a conversation with Colin Rowe, this study Kahn sent Architectural Principles in the Age of Humanism, by Rudolph Wittkower. His reading for Kahn was decisive.


8. Ibid, p. 117. Cited by Wurman. What will be, p. 179.


9. Write these lines as a prelude to a presentation on draft Boullée. Kahn, Louis I. "Twelve lines. In: Visionary Architects: Boullée, Ledoux, Lequeu. Houston: University of St.. Thomas, 1968, p. 5


10. Idid, p. 107. Cited by Wurman. Whay will be, p. 182

SOURCES:

• In the first image: http://www.bc.edu/bc_org/avp/cas/fnart/fa267/kahn/kahnlib1.jpg [Accessed: 05/11/2009]


• In the second image: http://www.bc.edu/bc_org/avp/cas/fnart/fa267/kahn/kahnlib2.jpg [Accessed: 05/11/2009]


• "Notes on the Phillips Exeter Academy Library". In: E-LIS (7 August 2007)


• "Notes on the Phillips Exeter Academy Library". In: Item, n. 42 (January-April 2006), p. 151-156


• "Library Phillips Exeter: Kahn, Louis". In: Història en obres [Accessed on 5 November 2009]

Apuntes sobre la Phillips Exeter Academy Library

En 1966, Louis I.. Kahn (1901-1974) recibe el encargo de la construcción para la Exeter Academy (1), un internado de chicos, de la biblioteca (2) y de un comedor adyacente. Con esta biblioteca, Kahn culmina su búsqueda personal para buscar la "forma" (iniciada de forma radicalmente diferente con la Washington University Library) de las bibliotecas, y lo hace con un comentario:

"Veo la biblioteca como un lugar donde el bibliotecario pueda exhibir los libros, abiertos a propósito en páginas selectas para seducir a los lectores. Tendría que haber un sitio congrandes mesas sobre las que el bibliotecario pueda poner los libros y los lectores puedan coger el libro y llevarlo a la luz” (3)

Con este fragmento podemos definir ya tres espacios: uno para la exhibición de los libros como objetos; un segundo espacio que sirva de reunión colectiva en el que los usuarios puedan reunirse con los libros; y finalmente, un tercer espacio donde los lectores mantengan una relación "privada" e íntima con los libros y la luz. Encontramos aún un segundo comentario del propio Kahn, en el que clarifica y marca los límites de estos tres espacios:

“Exeter comenzó en la periferia, donde se halla la luz. Yo sentía que la sala de lectura tenía que situarse donde una persona pudiera estar sola cerca de una ventana y que debía ser una especie da gabinete privado, una suerte de lugar descubierto en los pliegues de la construcción. Hice el exterior del edificio como un aro de ladrillo, independiente de los libros. El interior lo hice como un aro de hormigón donde se guardaran los libros, apartados de la luz. El área central es el resultado de esos dos aros continguos; sólo en la entrada son visibles los libros a través de grandes OBERTURAS circulares. Así uno siente que el edificio posee la invitación de los libros " (4)

[caption id="attachment_4635" align="alignleft" width="310" caption="Exterior de la Exeter Library"][/caption]

Efectivamente, el área central como culminación del resto de espacios. Los espacios, la "forma" de los espacios ya toman forma física, maduran tanto en la mente del arquitecto como en la futura representación material en el edificio de la biblioteca, cohesionada como conjunto único y acabado: la rotundidad de la entrada como escaparate de los libros allí contenidos, invitando a entrar, pero que al mismo tiempo se convierte en un espacio de reunión y de encuentro a la vez que de meditación y reflexión, de pausa. La frialdad efectiva, oscura del interior hecho de hormigón. Y finalmente la claridad, el espacio amable exterior, la calidez del ladrillo. Tres ámbitos (tres formas) bien diferenciados, separados según el uso y la función que tendrán dentro del edificio, y con materiales específicos para cada uno de ellos. El material y la forma se interrelacionan y se fusionan.Uno seguramente no podría existir sin el otro. Para completar los espacios del edificio, encontramos en las esquinas cuatro zonas auxiliares para las comunicaciones verticales, la ventilación, servicios, etc. (5)

Para Kahn, no sólo era importante la "forma" del edificio. También lo era su forma exterior, hasta convertirse ya una temprana invitación del alumnado a entrar a entrar ya disfrutar de él. Por decirlo de alguna manera, su relación de conjunto con su entorno más inmediato . En el proyecto de Exeter, para Kahn este fue un aspecto también a tener presente. Él mismo escribe:

"En Exeter no intenté hacer algo que sobresaliera. Muestre mi respeto a los edificios a mi alrededor escogiendo el ladrillo para entonar con ellos "

"Las bibliotecas de todas las facultades universitarias se sienten a gusto a la entrada de una plazuela en la que tengan acceso todos los estudiantes, como un lugar que les invita permanentemente. Las plazoletas de entrada y los jardines y senderos que las unen forman una arquitectura de conexión " (6)

Los tres espacios

[caption id="" align="alignleft" width="198" caption="El espacio central, con los grandes círculos simbólicos que dejan ver los libros, invitando a entrar"][/caption]

El espacio central es un pequeño compendio del orden y lógica geométrica, aspectos que Kahn apreciaba especialmente, y que tomó directamente de la arquitectura renacentista en que los edificios eran una representación a pequeña escala de algo divino, armónico y perfecto (7 ). Esto lo aplicó a las líneas de la Exeter, ya que para Kahn las bibliotecas eran una tipología superior de edificios, una especie de puerta de acceso a un estadio superior gracias a los libros y, en consecuencia, a su lectura. Así, el vestíbulo de acceso y la zona interior, el contenedor de los libros (visibles desde la escala), tenían que representar simbólicamente esta ascensión cultural.

En segundo lugar, el espacio interior, el contenedor de los libros, es quizás el espacio menos tratado y con menos carga simbólica.Seguramente para Kahn representaba sólo una transición momentánea, una zona de paso obligado para obtener los libros y llevarlos a la zona de lectura. El elemento prosaico que significa el hormigón, y su simplicidad, ayudan a esta concepción.

Saliendo de esta transición que representa la zona interior, los usuarios, ya con los libros elegidos, salen a la "luz" que representa la zona exterior de la biblioteca, una zona amable, saturada de iluminación en forma de galerías en doble altura, aprovechando y haciendo suya la piel y los pliegues del edificio. Ambas zonas, la interior y esta de lectura, estaban separadas por uno de los arcos de que hemos hablado más arriba, así como para los estantes con los libros. Estos dos elementos constituyen una barrera natural entre la tranquilidad il'assossegament de la zona exterior, la zona de lectura, y la zona interior, de más bullicio e informal. Además, esta barrera rompe con uno de los preceptos más reclamados desde el mundo de la biblioteconomía: el poder controlar toda la biblioteca desde el punto principal de atención al público.Se dice el panopticisme ya la Exeter no existe; Kahn quiso separarlo: daba mucha importancia a la necesaria tranquilidad del acto de lectura, ya la concentración que requiere, y ninguna mirada ajena o inquisidora se tenía que interponer. Uno de los elementos más importantes de la zona de lectura es lo que Kahn llama los gabinetes, en el que puso especial atención en su concepción. Según sus propias palabras:

"El gabinete es la habitación dentro de la habitación ... Hice el gabinete asociado a la luz. Tiene su propia ventanita para que uno pueda regular su intimidad y la cantidad de luz que quiera" (8)

La mayor influencia

Para terminar, quisiera hacer mención de la que, en mi opinión, fue la mayor influencia que tuvo Kahn hora de proyectar la Exeter Library. Una influencia llena de sencillez y simplicidad, universal y eterna, sin artificios. Se trata de Etienne-Louis Boullée y su biblioteca. En 1968 Kahn escribió (9):

"Hay una ilustración de la biblioteca en la que no figuran mesas. Es una gran habitación imperialista y se ve a personas alcanzando libros desde arriba a personas que están más abajo. No hay mesas para leer, simplemente la sensación de lo que debería ser una biblioteca: uno entra en la sala y allí están todos los libros. " (10)

Pienso que estas líneas finales reflejan una idea trascendental: la del acceso. La sencillez que se rezuma es grande. Kahn, y Boullée ya en el siglo XVIII, imaginan (y reclaman) unas bibliotecas más abiertas, más fáciles y con menos artificios. Kahn lo hizo poniendo énfasis en la "invitación" del propio edificio a entrar, en potenciar los usos ya desde el exterior; Boullée pensó una biblioteca limpia, casi minimal, donde se establece una relación directa e intransferible entre los libros y los usuarios. Creo que en buena medida sus sueños se ha cumplido.

NOTAS:

1. http://www.exeter.edu / [Consulta: 15/02/2006]


2. La página web de la biblioteca es: http://library.exeter.edu/index.html [Consulta: 15/02/2006]


3. Kohane, Peter. "La búsqueda de la" forma "de Louis I. Kahn: ámbitos públicos y privados en las bibliotecas de la Washington University y la Phillips Exeter Academy ". En: Kahn: libraries = bibliotecas. Barcelona: Colegio de Arquitectos de Catalunya, DL 1989. ISBN 84-600-7266-5, p. 99. Citado originalmente en Lobell. Betwenn silence and light, p. 100


4. Ibid, p. 99. Originalmente en: "The Mind of Louis I. Kahn ". En: Architectural Form, no. 137 (july-august 1972), p. 77


5. Ibid, p. 101.


6. Ibid, p. 103-105. Originalmente en: Louis I. Kahn. "Room, Window and Sun". En: Canadian Architect, n. 18 (june 1973), p. 53


7. Ídib, p. 109. En 1956, a raíz de una conversación con Colin Rowe, este envió a Kahn el estudio Architectural principles in the Age of Humanism, de Rudolph Wittkower. Su lectura para Kahn fue decisiva.


8. Ibid, p. 117. Citado en: Wurman. What will be, p. 179.


9. Escribe estas líneas como prólogo de una exposición sobre los proyectos de Boullée. Kahn, Louis I. "Twelve lines". En: Visionary architects: Boullée, Ledoux, Lequeu. Houston: University of St.. Thomas, 1968, p. 5


10. Ídid, p. 107. Citado en: Wurman. Whay will be, p. 182

FUENTES:

• De la primera imagen: http://www.bc.edu/bc_org/avp/cas/fnart/fa267/kahn/kahnlib1.jpg [Consulta: 05/11/2009]


• De la segunda imagen: http://www.bc.edu/bc_org/avp/cas/fnart/fa267/kahn/kahnlib2.jpg [Consulta: 05/11/2009]


• "Apuntes sobre la Phillips Exeter Academy Library". En: E-LIS (7 de agosto de 2007)


• "Apuntes sobre la Phillips Exeter Academy Library". En:  Item, n. 42 (enero-abril 2006), p. 151-156


• "Biblioteca Phillips Exeter: Kahn, Louis". En: Historia en obras [Consultado el 5 de noviembre de 2009]

Llibre llegit: Biblioteca José Escudé Albesa, Santa Bàrbara, 1958-2008

[caption id="attachment_3964" align="alignnone" width="430" caption="Coberta del llibre"][/caption]

L'any passat es va celebrar el 50è aniversari de la Biblioteca de Santa Bàrbara, la José Escudé Albesa. I per a celebrar-ho es va editar un llibre commemoratiu sobre els seus primers 50 anys de vida. La biblioteca s'inaugurà un 25 de març de 1958, en una de les sales de l'Ajuntament, i s'hi va estar fins el 17 de juliol de 1992, quan es va traslladar a la seua ubicació actual.

El llibre, com no podia ser d'altra manera, dedica una atenció especial a la figura de José Escudé Albesa (Roquetes, 9 de juny de 1896 - Santa Bàrbara, 8 de juliol de 1986), mestre i impulsor de la Biblioteca, al front de la qual hi va estar entre 1963 i 1977. D'altra banda, es fa un repàs a l'activitat bibliotecària des dels seus inicis fins, dècada a dècada, fins els nostres dies, aportant dades estadístiques, informació sobre les activitats que hi tenien lloc, així com petites biografies dels diferents bibliotecaris i les diferents bibliotecàries que han estat al capdavant de l'equipament.

Una publicació per a recordar i reviure una història col·lectiva, de poble. Una història que recorda les primeres passes, i la lluita per a la creació d'una Biblioteca, fins a la seua consolidació... i que ens convida a imaginar el seu futur.

Referència:

• "Biblioteca José Escudé Albesa: Santa Bàrbara, 1958-2008". Autors: Dolors Casadó Papiol, Florindo Escudé Arasa, Guillem Gaya Sol. Santa Bàrbara: Ajuntament de Santa Bàrbara, 2008. 108 p. DL T.2094-2008

Sobre la participació en col·legis professionals

Crec que formar part activa d'un col.legi professional, és a dir, fer-ho des de la seua Junta, també és fer política. És una política de base, de carrer, i en la què s'intenta millorar una petita parcel·la de la nostra societat. És fer un modest però important pas cap endavant en el teu àmbit professional, i fins i tot, amb implicacions en el teus aspectes socials i familiars pel que respecte al temps i a la dedicació. És acceptar un càrrec de responsabilitat, amb respecte i sense temors, però amb valentia, amb predisposició, i sobretot, amb humilitat, i tenint sempre present que, tot i ser a un nivell relativament baix, s'exerceix un càrrec públic, i com a tal, s'està al servei del teu col·lectiu. Formar part d'un col·legi professional és creure que, des del teu àmbit, una societat millor és possible, i que cal treballar per a què el teu petit món professional avanci i pugui generar millores globals. És creure en la globalitat de les petites accions i en la suma de les capacitats i el coneixement de tots nosaltres. És un exercici de responsabilitat social i comuna vers els teus col·legues de professió.

Font de la imatge: http://www.colina.cl/htm/noticias/2008/enero/castellers/thumb.html

Sobre la participación en colegios profesionales

Creo que formar parte activa de un colegio profesional, es decir, hacerlo desde su Junta, también es hacer política. Es una política de base, de calle, y en la que se intenta mejorar una pequeña parcela de nuestra sociedad. Es hacer un modesto pero importante paso hacia adelante en tu ámbito profesional, e incluso, con implicaciones en aspectos sociales y familiares por lo que respecta al tiempo y la dedicación. Es aceptar un cargo de responsabilidad, con respeto y sin temores, pero con valentía, con predisposición, y sobre todo, con humildad, y teniendo siempre presente que, a pesar de ser a un nivel relativamente bajo, se ejerce uncargo público, y como tal, está al servicio de tu colectivo. Formar parte de un colegio profesional es creer que, desde tu ámbito, una sociedad mejor es posible, y que hay que trabajar para que tu pequeño mundo profesional avance y pueda generar mejoras globales. Es creer en la globalidad de las pequeñas acciones y en la suma de las capacidades y el conocimiento de todos nosotros. Es un ejercicio de responsabilidad social y común hacia tus colegas de profesión.

Fuente de la imagen: http://www.colina.cl/htm/noticias/2008/enero/castellers/thumb.html

Sobre les bases de la professió

Penso seriosament que els bibliotecaris tenim un greu problema de comunicació sobre quina és la nostra feina i sobre què fem. I això ve de llarg, i segurament mai es solucionarà. És un problema de base, de principis bàsics de tota professió i de tot àmbit del coneixement humà. Perquè una cosa que puc entendre és que preguntin què és la biblioteconomia... Desxifrar què vol dir aquesta bonica paraula que ens defineix com a ciència pot resultar, per als profans, un absolut misteri. Fins aquí, vinga, ho donem per bó. Ens arromanguem, i expliquem detalladament què vol tot plegat amb la nostra millor cara i un somriure d'orella a orella; només faltaria. Però ara bé, ben diferent és que et preguntin directament "Què és bibliotecari"... això ja és greu; i, francament, se't queda una cara d'estúpid, i de no saber ben bé a on ficar-te; i fins i tot, sense saber massa bé què dir. No sé si de la perplexitat de la situació o d'una alarmant falta d'experiència comunicativa. Alguna cosa falla, i és alguna cosa de la base, dels nostres fonaments. Sembla com si haguem d'assentar-nos tots plegats, amb una llibreta en blanc, i començar de zero.

Podeu fer comentaris aquí al mateix blog, o si voleu podeu seguir el debat que s'ha obert al Facebook.

La biblioteca sense llibres (3): la biblioteca com a concepte

Massa canvis. Massa preguntes... Temps turbulents i de transformacions radicals i accelerades, biblioteca (i bibliotecaris) inclosos. I temps, també, de poques respostes. És el moment, apassionant, de dissenyar un futur que en molts casos ja és present. Pensar, reflexionar sobre com voldrem que sigui la nostra professió. El que si que tinc clar és que ens encaminem cap a un futur en què els llibres, en format paper, desapareixeran dels nostres edificis, deixaran de tenir el paper primordial que tenen ara, i que això comportarà que haguem de redefinir els espais que estem ocupant. Aquesta és la tesi principal, i que amb més o menys èxit, estic intentant defensar amb la sèrie d'articles sobre La biblioteca sense llibres. I aquesta redefinició de tot el nostre món professional, i que haurem de fer obligatòriament, comportarà que ens haguem de tornar a explicar... si, si, la mateixa cantarella de sempre. El que passarà és que llavors, tot el discurs que hem pronunciat fins ara ja no servirà. Els canvis que s'esdevindran seran tan grans i de tanta magnitud, que molt problablement haurem de començar de zero.

Caldrà construir de nou un discurs sobre la professió i els seus espais, tan físics com, sobretot, conceptuals. I és que potser ens encaminem cap a una biblioteca entesa com a concepte; un espai de la raó, mental, que té la seva representació "física" en forma de bits, i que "habita" a la xarxa. I aquesta estructura mental, com a tal, no pot ocupar cap edifici. I potser els futurs edificis caldrà entendre'ls com a un espai de socialització i d'educació; espais de capacitació i adquisició d'aquestes noves estructures bibliotecàries i documentals, i on posar-les a l'abast de la ciutadania. Nous edificis on el centre sigui el ciutadà, l'usuari, i on el seu objectiu principal sigui la transmissió d'aquest concepte social. Un usuari, però, absolutament autònom informativament parlant,  i que no requerirà ni usarà la biblioteca en la forma que ho fa avui dia.

Els problemes, però, es plantejaran en entendre i comprendre què voldran de nosaltres els usuaris, i en com definir i transmetre aquests conceptes.

The Library without books (3): the library as a concept

Too many changes. Too many questions... and turbulent weather and accelerated radical, library (and librarians) are included. And time, too, few answers. It is time, exciting design a future that is already present in many cases. Think, think about how it will advance our profession. What if I have clear is that we are moving towards a future where books on paper will disappear from our buildings, no longer have the role they have now, and this mean that we should redefine the spaces that we occupy.This is the main thesis, which more or less success, I am trying to defend the series of articles on the library without books. And this redefinition of our entire professional world, and you have to do necessarily mean that we have to explain again... yes, yes, always the same music. What happens then is that even the speech we will not spoken until now. The changes are so large and s'esdevindran such magnitude that much problablement we start from scratch.

We must build a new discourse on the profession and its spaces, such as physical, especially conceptual. And perhaps we are moving toward a library concept understood as a space of reason, mental representation that has its "physical" in the form of bits, and that "dwells" on the network. And this mental structure, as such, can not occupy any building. And perhaps the future buildings will need to understand them as a place for socialization and educational;areas of training and acquisition of these new structures library and documentaries, and where to put them within reach of the public. New buildings where the center is the citizen, user, and where its primary purpose the transmission of This social concept. A user, however, completely autonomous informativament talking and not require or use the library in the way it does today.

The problems, however, be raised in understanding and understand what users want from us, and how to define and convey this concepts.

La biblioteca sin libros (3): la biblioteca como concepto

Demasiados cambios. Demasiadas preguntas... Tiempos turbulentos y de transformaciones radicales y aceleradas, biblioteca (y bibliotecarios) incluidos. Y tiempo, también, de pocas respuestas. Es el momento, apasionante, de diseñar un futuro que en muchos casos ya es presente. Pensar, reflexionar sobre cómo queremos que sea nuestra profesión. Lo que si que tengo claro es que nos encaminamos hacia un futuro en que los libros, en formato papel, desaparecerán de nuestros edificios, dejarán de tener el papel primordial que tienen ahora, y que esto comportará que tengamos que redefinir los espacios que estamos ocupando. Esta es la tesis principal, y que con más o menos éxito, estoy tratando de defender con la serie de artículos sobre La biblioteca sin libros. Y esta redefinición de todo nuestro mundo profesional, y que tendremos que hacer obligatoriamente, comportará que nos tengamos que volver a explicar... si, si, la misma cantinela de siempre. Lo que pasará es que entonces, todo el discurso que se ha pronunciado hasta ahora ya no servirá. Los cambios que tendrán lugar serán tan grandes y de tanta magnitud, que muy problablement tendremos que empezar de cero.

Habrá que construir de nuevo un discurso sobre la profesión y sus espacios, tanto físicos como, sobre todo, conceptuales. Y es que quizás nos encaminamos hacia una biblioteca entendida como concepto, un espacio de la razón, mental, que tiene su representación "física" en forma de bits, y que "habita" en la red. Y esta estructura mental, como tal, no puede ocupar ningún edificio. Y quizá los futuros edificios habrá que entenderlos como un espacio de socialización y de educación; espacios de capacitación y adquisición de estas nuevas estructuras bibliotecarias y documentales, y donde ponerlas al alcance de la ciudadanía. Nuevos edificios donde el centro sea el ciudadano, el usuario, y donde su objetivo principal sea la transmisión de este concepto social. Un usuario, no obstante, absolutamente autónomo informativamente hablando, y que no requerirá ni usará la biblioteca en la forma que lo hace hoy día.

Los problemas, sin embargo, se plantearán en entender y comprender qué querrán de nosotros los usuarios, y en cómo definir y transmitir estos conceptos.

Fuente de la imagen: http://www.sxc.hu/photo/604298

Transformar biblioteques especialitzades en vivers d’empreses

[caption id="" align="alignnone" width="436" caption="Imatge del futur viver d'empreses de Tortosa"][/caption]

Les biblioteques especialitzades es podrien (re)convertir en vivers d'empreses de la seva temàtica. Crec que és una de les possibles transformacions que poden, o podrien patir aquestes biblioteques en els propers anys. Amb la progressiva modificació dels espais físics que patiran totes les biblioteques sense excepció en els propers anys, cal anar investigant possibles vies d'ús per al lloc que quedarà buit i disponible en les seves instal·lacions.

A continuació algunes idees per aquesta nova implantació:

• Les biblioteques, i les seves institucions mares parteixen d'un bagatge i d'una experiència en el seu camp absolutament consolidat i reconegut socialment. Disposen de prestigi científic en les seves matèries de treball.

• Tota l'experiència informativa i documental de les biblioteques es podria aplicar directament a l'empresa i al desenvolupament professional, ja que es treballaria colze a colze. Les empreses i els professionals que s'instal·lessin al viver d'empreses tindrien el suport constant en matèria informativa, documental i de recolzament per a la seva activitat de part de les biblioteca i, el que és més important, dels bibliotecaris i de tota la seva experiència.

• Les empreses i els professionals instal·lats al viver disposarien a més de tot el suport de l'empresa mare, especialment en matèria d'assessorament legal i jurídic.

• Es donaria suport a les noves promocions de professionals del sector, que sovint tenen dificultats per a trobar un lloc físic, un despatx, per a poder iniciar la seva carrera professional. S'incentivaria a més l'esperit emprenedor i la creació de noves empreses en el sector.

• El viver d'empreses seria una nova font d'ingressos per a la biblioteca i per a la institució mare, ja que les empreses i els professionals que s'hi instal·lessin pagarien un lloguer per l'espai, i sempre a preu reduït i més competitiu que en el mercat lliure.

• En determinats casos, es podria crear una xarxa territorial de vivers d'empreses, aprofitant l'estructura ja creada prèviament d'una biblioteca, com és el cas de la del COAC. Aquesta xarxa actuaria i treballaria conjunta i coordinadament, i donaria servei a tot el territori de Catalunya.

FONTS:

• Javier Leiva Aguilera. "Biblioteca pública Sociedad Limitada". En: ThinkEPI (28 September 2009)

Transformar bibliotecas especializadas en viveros de empresas

[caption id="" align="alignnone" width="389" caption="Imagen del futuro vivero de empresas de Tortosa"][/caption]

Las bibliotecas especializadas podrían (re)convertirse en viveros de empresas de su temática. Creo que es una de las posibles transformaciones que pueden, o podrían sufrir estas bibliotecas en los próximos años. Con la progresiva modificación de los espacios físicos que sufrirán todas las bibliotecas sin excepción en los próximos años, hay que ir investigando posibles vías de uso para un lugar que quedará vacío y disponible en sus instalaciones.

A continuación algunas ideas para esta nueva implantación:

• Las bibliotecas y sus instituciones madres parten de un bagaje y una experiencia en su campo absolutamente consolidado y reconocido socialmente. Disponen de prestigio científico en sus materias de trabajo.

• Toda la experiencia informativa y documental de las bibliotecas podría aplicarse directamente a la empresa y al desarrollo profesional, ya que se trabajaría codo con codo. Las empresas y los profesionales que se instalaran en el vivero de empresas tendrían el apoyo constante en materia informativa, documental y de apoyo para su actividad de parte de las biblioteca y, lo que es más importante, de los bibliotecarios y de toda su experiencia.

• Las empresas y los profesionales instalados en el vivero dispondrían además de todo el apoyo de la empresa madre, especialmente en materia de asesoramiento legal y jurídico.

• Se daría apoyo a las nuevas promociones de profesionales del sector, que a menudo tienen dificultades para encontrar un lugar físico, un despacho, para poder iniciar su carrera profesional. Se incentivaría además el espíritu emprendedor y la creación de nuevas empresas en el sector.

• El vivero de empresas sería una nueva fuente de ingresos para la biblioteca y para la institución madre, ya que las empresas y los profesionales que se instalaran pagarían un alquiler por el espacio, y siempre a precio reducido y más competitivo que en el mercado libre.

• En determinados casos, se podría crear una red territorial de viveros de empresas, aprovechando la estructura ya creada previamente de una/s biblioteca/s, como es el caso de la del COAC. Esta red actuaría y trabajaría conjuntamente y coordinadamente, y daría servicio a todo el territorio de Cataluña.

FUENTES:

• Javier Leiva Aguilera. "Biblioteca pública Sociedad Limitada". En: ThinkEPI (28 September 2009)

The Library without books (2)

Imagine for a moment our library (public or any other) closer, we get a mental image of how it is now, with their equipment, their furniture, etc.. All clear, no? Library have a very clear and sharp physical image: building a library should be so, so and so. An environment that is repeated; id'èxit consolidated. Now... try to change this image, delete it and all the shelves and all the books. Leave it empty. Suddenly, all the bibliographic library has vanished. How to rebuild the image of the library? We certainly surprising thing about this new image of a facility that far... do not believe a stable and permanent? How now fill the various rooms and sections of the library?

 

Last Tuesday the October 6th, during the COBDC Breakfast in Tarragona (Spain), this topic appeared, and conversation with Javier Celaya gave me some hints of a possible future... A future, obviously, full of unresolved questions. So all that we speak are simply trends or forecasts.

One of the trends to which it was pointed Celaya books are increasingly in the cloud, to the network. A cloud, a digital space, a digital GEPA shared by various libraries and their users which they can connect and download the books you wish to borrow. This loan was controlled by programs similar to Internet cafes: When timing of loan, the connection between the user and the device GEPA digital cut. That is, the temporary license expires automatically use the user, and the user could no longer read that book from your device, unless, of course, to request extensions.At the University of Chicago that is already experiencing.

So if you suddenly disappear all library materials ... such as fill? Or rather ... when you become? Let spans:

• If the digital information flowing into oceans, from the library must prioritize their access as a critical and essential. So our spaces should be filled with devices necessary for access and consultation. And even should be able to modify, change and redistribute it. So I think we will see a significant increase in the number of computers in libraries, which will fill the old reading room with shelves. And, increasingly, electronic book readers will see how willing the computers (and protective measures to prevent theft, of course). And of course, assume that there would be Wi-Fi network to access users' own devices.

• Obviously, much space ... During the breakfast, Celaya pointed specialization as a possible route.I converted the rooms based on this expertise. He said the case of a library of Helsinki, which had specialized in music, and its rooms converted into rehearsal rooms. What could transform your nearest library maybe a library like the credit unions could benefit small businesses for architects, forming a small nursery specialized companies. And Marcelino Domingo Tortosa? In public, the matter is more complicated, and perhaps should be coordinated with other libraries in the territory ...

• With Celaya agreed that we arrived at the libraries are moving increasingly toward a kind of civic centers. Or at least it seems. But so would revalue the concept of a civic center in our society, and put it in the place that it is up. There should be a dignified process in our social environment of civic centers, some centers that I have an air of second category. I think the library should lead this transformation if, as seems, come on here.

I imagine an extensive library and distributed ... or rather as a library concept. Etere. And with various physical nodes for accessing this concept from civic centers, youth centers, telecenters, Omnia points, passing, of course, for any type of library. And further, what role librarians will play? Also will be a concept?

SOURCES:

• Image [Accessed: 9 October 2009]

La biblioteca sense llibres (2)

Imaginem-nos per un moment la nostra biblioteca (pública o qualsevol altre) més propera; fem-nos una imatge mental de com és actualment, amb els seus equipaments, el seu mobiliari, etc. Tot molt clar, no? De les biblioteques en tenim una imatge física molt clara i nítida: un edifici d'una biblioteca ha de ser així, així i així. Un entorn que es repeteix; consolidat i d'èxit. Ara bé... intentem modificar aquesta imatge, i eliminem d'ella tots els prestatges i tots els llibres. Deixem-la buida. De cop i volta, tot el fons bibliogràfic de la biblioteca s'ha esfumat. Com reconstruim aquesta imatge de la biblioteca? Sens dubte ens sobta aquesta nova imatge d'un equipament que fins ara creiem estable i permanent... no? Com omplim ara les diferents sales i seccions de la biblioteca?

El dimarts passat dia 6, durant l'Esmorzar del COBDC a Tarragona aquest tema va aparèixer, i la conversa amb en Javier Celaya em va donar algunes pistes d'un possible futur... Un futur, òbviament, ple de preguntes encara sense resoldre. Així que tot el que poguem parlar són simples tendències o pronòstics.

Una de les tendències a què apuntava Celaya fou de què els llibres cada cop més estaran al núvol, a la xarxa. Un núvol, un espai digital, un GEPA digital compartit per diferents biblioteques, i al qual els seus usuaris s'hi podran connectar i descarregar-se en préstec els llibres que vulguin. Aquest préstec es controlaria mitjançant programes similars als dels cibercafés: quan s'acabi el temps de préstec, la connexió entre el dispositiu de l'usuari i aquest GEPA digital es tallarà. És a dir, que la llicència temporal d'ús de l'usuari caducaria automàticament, i l'usuari ja no podria llegir aquell llibre des del seu dispositiu, a no ser, clar, que demani pròrrogues. A la Universitat de Xicago això ja s'està experimentant.

Així doncs, si de cop i volta desapareixen tots els materials de la biblioteca... com la omplim? O millor dit... en què ens convertim? Anem a pams:

• Si la informació flueix en oceans digitals, des de la biblioteca caldrà prioritzar-ne l'accés com a un element crític i fonamental. Així, els nostres espais s'haurien d'omplir amb els dispositius necessaris per al seu accés i consulta. I fins i tot s'hauria de poder modificar, transformar i redistribuïr-la. Per tant, penso que veurem un augment considerable del nombre d'ordinadors a les biblioteques, que ompliran les antigues sales de lectura amb els prestatges. I també, cada cop més, veurem lectors de llibres electrònics disposats com els ordinadors (i amb mesures de protecció per a evitar furts, és clar). I per descomptat, dono per fet que hi hauria xarxa wi-fi per a l'accés amb dispositius dels propis usuaris.

• Evidentment, encara quedaria molt d'espai... Durant l'Esmorzar, Celaya apuntava l'especialització com a una possible via. I reconvertir les sales en funció d'aquesta especialització. Va comentar el cas d'una biblioteca de Hèlsinki, que s'havia especialitzat en música, i reconvertit les seves sales en sales d'assaig. En què es podria transformar la teva biblioteca més propera? Potser una biblioteca com la del COAC podria acollir petits despatxos per a arquitectes, formant un petit viver d'empreses especialitzat. I la Marcel·lí Domingo de Tortosa? En les públiques, l'assumpte és més complicat, i potser caldria estar coordinat amb altres biblioteques del territori...

• Amb Celaya vam arribar a coincidir en què les biblioteques s'encaminen cada cop més cap a una mena de centres cívics. O com a mínim això sembla. Però que per tant, caldria revaloritzar el concepte de centre cívic en la nostra societat, i posar-lo al lloc que li pertoca. Hi hauria d'haver un procés de dignificació en el nostre entorn social dels centres cívics, uns centres que penso tenen un aire de segona categoria. La biblioteca penso que hauria de liderar aquesta transformació si, com sembla, anem cap aquí.

M'imagino una biblioteca extensa i distribuïda... o més aviat una biblioteca com a concepte. Etèrea. I amb diferents nodes físics d'accés a aquest concepte: des de centres cívics, casals, telecentres, Punts Òmnia, passant, és clar, per qualsevol tipologia de biblioteca. I encara més, quin paper jugarem els bibliotecaris? També serem un concepte?

FONTS:

• De la imatge [Consulta: 9 d'octubre de 2009]

La biblioteca sin libros (2)

Imaginemos por un momento nuestra biblioteca (pública o cualquier otra) más cercana; hagámonos una imagen mental de cómo es actualmente, con sus equipos, su mobiliario, etc. Todo muy claro, ¿no? De las bibliotecas tenemos una imagen física muy clara y nítida: un edificio de una biblioteca debe ser así, así y así. Un entorno que se repite; consolidado y de éxito. Ahora bien... intentemos modificar esta imagen, y eliminar de ella todos los estantes y todos los libros. Dejémosla vacía. De repente, todo el fondo bibliográfico de la biblioteca se ha esfumado. ¿Cómo reconstruimos esta imagen de la biblioteca? Sin duda nos sorprende esta nueva imagen de un equipamiento que hasta ahora creemos estable y permanente... ¿no? ¿Cómo llenamos ahora las diferentes salas y secciones de la biblioteca?



El martes pasado día 6, durante el Desayuno del COBDC en Tarragona este tema apareció, y la conversación con Javier Celaya me dio algunas pistas de un posible futuro... Un futuro, obviamente, lleno de preguntas aún sin resolver. Así que todo lo que podamos hablar son simples tendencias o pronósticos.

Una de las tendencias a las que apuntaba Celaya fue de que los libros cada vez más estarán en la nube, en la red. Una nube, un espacio digital, un GEPA digital compartido por diferentes bibliotecas, y al que sus usuarios podrán conectarse y descargarse en préstamo los libros que quieran. Este préstamo se controlaría mediante programas similares a los de los cibercafés: cuando se acabe el tiempo de préstamo, la conexión entre el dispositivo del usuario y este GEPA digital se cortará. Es decir, que la licencia temporal de uso del usuario caduca automáticamente, el usuario ya no podría leer ese libro desde su dispositivo, a no ser, claro, que pida prórrogas. En la Universidad de Chicago esto ya se está experimentando.

Así pues, si de repente desaparecen todos los materiales de la biblioteca... ¿como la llenamos? O mejor dicho ... ¿en que nos convertimos? Vayamos por partes:

• Si la información fluye en océanos digitales, desde la biblioteca será necesario priorizar el acceso como un elemento crítico y fundamental. Así, nuestros espacios deberían llenar con los dispositivos necesarios para su acceso y consulta. E incluso se debería poder modificar, transformar y redistribuirla. Por lo tanto, pienso que veremos un aumento considerable del número de ordenadores en las bibliotecas, que llenarán las antiguas salas de lectura con los estantes. Y también, cada vez más, veremos lectores de libros electrónicos dispuestos como los ordenadores (y con medidas de protección para evitar hurtos, claro). Y por supuesto, doy por hecho que habría red wi-fi para el acceso con dispositivos de los propios usuarios.

• Evidentemente, aún quedaría mucho espacio... Durante el Desayuno, Celaya apuntaba la especialización como una posible vía. Y reconvertir las salas en función de esta especialización. Comentó el caso de una biblioteca de Helsinki, que se había especializado en música, y reconvertido sus salas en salas de ensayo. ¿En qué se podría transformar tu biblioteca más cercana? ¿Quizá una biblioteca como la del COAC podría acoger pequeños despachos para arquitectos, formando un pequeño vivero de empresas especializado? ¿Y la Marcel·lí Domingo de Tortosa? En las públicas, el asunto es más complicado, y quizás habría que estar coordinado con otras bibliotecas del territorio...

• Con Celaya llegamos a coincidir en que las bibliotecas se encaminan cada vez más hacia una especie de centros cívicos. O al menos eso parece. Pero que por lo tanto, habría que revalorizar el concepto de centro cívico en nuestra sociedad, y ponerlo en el lugar que le corresponde. Debería haber un proceso de dignificación en nuestro entorno social de los centros cívicos, unos centros que pienso tienen un aire de segunda categoría. La biblioteca pienso que debería liderar esta transformación si, como parece, vamos hacia aquí.

Me imagino una biblioteca extensa y distribuida... o más bien una biblioteca como concepto. Etérea. Y con diferentes nodos físicos de acceso a este concepto: desde centros cívicos, centros, telecentros, Puntos Òmnia, pasando, claro, para cualquier tipología de biblioteca. Y aún más, ¿qué papel jugaremos los bibliotecarios? ¿También seremos un concepto?

FUENTES:

• De la imagen [Consulta: 9 de octubre de 2009]

Valoració de l'Esmorzar del COBDC 2009 a Tarragona

Avui he fet cap a l'Esmorzar del COBDC a Tarragona, a la seu del Departament de Cultura de la Generalitat. Erem una desena de persones. I ja que pujava a la capital (de demarcació), he trucat a en Jaume, que m'ha acompanyat durant la primera part de la xerrada... i amb qui camí de la xerrada, hem començat a parlar d'un nou projecte editorial en comú (fins aquí puc parlar), i que hem d'acabar de fonamentar. A més, he tingut l'ocasió de desvirtualitzar a la Núria Castells, i de retrobar-me amb la Maite Comalat, antiga professora de la Facultat de BiD; m'ha fet il·lusió. No he tingut gaire temps de parlar amb elles, només a l'hora del café, però segur que amb ambdues tindré més ocasió de parlar amb temps i calma... Al matí, he arribat tard, i a migdia, me n'havia d'anar de nou cap a Tortosa, a treballar. Llàstima

Com en cada Esmorzar, l'acte s'ha dividit en dues parts: a la primera, la Maite ha parlar de les línies actuals de treball del Col·legi, així com de les perspectives de futur, fent especial refència a les 12es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació que tindran lloc el proper any. Posteriorment, en Javier Celaya, director de Dosdoce.com, ens ha fet una xerrada sobre la situació actual i el futur possible del llibre electrònic. Al meu twitter podeu veure alguns comentaris que he anat caçant al vol. Només vull afegir tres reflexions finals:

• Com en tota introducció d'una tecnologia nova, hi ha etapes del procés. En aquesta encara estem a les beceroles, i d'aquí les incerteses i les inseguretats que detecto en tot el col·lectiu. És normal, però a mida que avacem, tot el camí es veurà més clar, senzill i fàcil. Sens dubte. Segur que amb els SGIB passà el mateix.

• Amb els llibres-e, s'apunta directament a un dels fonaments de la professió, el llibre, sobre el qual ha girat tota la Biblioteconomia com a ciència des de fa segles. Això canviarà en els propers anys... o de fet ja està canviant. Aquest canvi afectarà la nostra línia de flotació, i modificarà formes de treballar molt arrelades. D'aquí que no hi hagi mitjes tintes. Però els llibres-e estan aquí per a quedar-se, i els haurem d'incorporar si o si en la nostra tasca professional diària. Ens hi va la vida...

• La irrupció dels llibres-e canviarà també l'espai físic de les biblioteques. De cop ens trobarem amb tot de sales buides de llibres... i que caldrà omplir. Això és un tema per a molts articles més, però Celaya ens ha donat alguns exemples de biblioteques que s'han especialitzat, per exemple, en música, i han adaptat les antigues sales de lectura en sales d'assaigs per a grups.

Alguna més? Els qui heu assistit, teniu alguna reflexió més a fer? La compartim i conversem?

La biblioteca sense llibres (1)

Estic convençut que el futur dels edificis de les biblioteques serà un futur sense llibres, que quedaran ubicats i segregats a amplis dipòsits centralitzats com poden ser els GEPA (1 i 2 articles al blog) que està impulsant el CBUC.

Es plantegen per a un futur no tan llunyà tota una sèrie de reptes diversos: pel que fa a l'arquitectura i als arquitectes, caldrà repensar una tipologia d'edificis amb uns usos clars i ben definits, i que servien de guia per a la seva construcció. Com dissenyar, per exemple, unes sales de lectura on precisament ja no hi trobarem llibres? Què s'hi haurà de posar? Estem abocats a una redefinició massiva dels nostres edificis, sens dubte. I d'altra banda, als bibliotecaris també se'ns presenten anys de canvis, en què haurem de modificar el nostre entorn laboral físic, un entorn que en moltes ocasions ens servia i ens serveix com a suport indispensable per a la nostra feina diària, i que ens fa de guia. És a dir, sabiem i sabem per a què serveix el nostre entorn laboral, com usar-lo i això ens dóna seguretat i estabilitat.

Però tot això canviarà, sens dubte... Arquitectes i bibliotecaris ens enfrontem (i ens hi hem d'enfrontar plegats, agafats de la mà) a una gestió del buit. Un buit conceptual i físic al qual caldrà donar respostes: els bibliotecaris, repensant i conceptualitzant què s'hi haurà de fer a les biblioteques del futur i com es farà; i els arquitectes aportant solucions reals a aquells conceptes. Hem de posar en marxa un altre procés d'enginyeria social (digital).

Inicio una sèrie d'articles en què reflexionaré en veu alta sobre la biblioteca sense llibres, i com penso que serà. És, sens dubte, el nostre futur, la nostra supervivència. Per descomptat, com en tota prospectiva, m'equivocaré i cometré errors. Els assumeixo. Però el debat i la conversa, la generació d'idees, farà que potser arribem, entre tots junts, a una idea el més aproximada possible.

I tu, com creus que serà la biblioteca sense llibres? T'animes a parlar-ne? Deixa els teus comentaris en els articles que aniré escrivint, o si t'animes, envia'm per correu-e la teva visió. Dissenyem la biblioteca sense llibres?

FONTS:

• "Library 2.0 en los medios de comunicación de masas". En: Biblioblog, 3a edición (10/09/09)


• "The future of libraries, with or without books". En: CNN (September 4, 2009)

The Library without books (1)

I am convinced that the future of library buildings will be a future without books, which will be located and secreted large centralized repository such as the GEPA (1 and 2 items on the blog) that is driving the CBUC.

Arise for a not too distant future a range of different challenges: in terms of architecture and architects will have to rethink a typology of buildings with a clear, well defined purposes, and that served as guides for construction.How to design, for example, a reading room where precisely no longer find books? What will it give them? We are committed to a massive redefinition of our buildings, no doubt. On the other hand, librarians also presented to us years of change, which we will modify our physical work environment, an environment that often served us and serves as an indispensable to our daily work, and that makes us guide. That is, we knew and we know what our work environment, how to use it and that gives us security and stability.

But all this will change, no doubt ... Architects and librarians we face (and we must face together, hand in hand) to a management vacuum. A physical and conceptual gap that will need an answer: the librarians, rethinking and conceptualizing that should be done in the libraries of the future and how we will, and architects by providing real solutions to those concepts. We must implement a process of furthersocial engineering (digital).

Start a series of articles that will reflect out loud about the library without books, as I think it will. It is, without doubt, our future, our survival. Of course, as with any foresight, I equivocate and make mistakes. Takers. But the debate and conversation, idea generation, perhaps we will, among all together, an idea as close as possible.

And how do you think will be the library without books? Feel like talking? Leave your comments on the items that'll be writing, or if you're game, send me email your vision. "We designed the library without books?

SOURCES:

• "Library 2.0 in the mass media". In: Biblioblog, 3rd edition (10/09/09)


• "The future of libraries, with or without books". In: CNN(September 4, 2009)

La biblioteca sin libros (1)

Estoy convencido de que el futuro de los edificios de las bibliotecas será un futuro sin libros, que quedarán ubicados y segregados a amplios depósitos centralizados como pueden ser los GEPA (1 y 2 artículos en el blog) que está impulsando el CBUC.

Se plantean para un futuro no tan lejano toda una serie de retos diversos: por lo que respecta a la arquitectura y los arquitectos, habrá que repensar una tipología de edificios con unos usos claros y bien definidos, y que servían de guía para su construcción. ¿Cómo diseñar, por ejemplo, unas salas de lectura donde precisamente ya no encontraremos libros? ¿Qué habrá que poner en ellas? Estamos abocados a una redefinición masiva de nuestros edificios, sin duda. Y por otro lado, a los bibliotecarios también se nos presentan años de cambios, en el que tendremos que modificar nuestro entorno laboral físico, un entorno que en muchas ocasiones nos servía y nos sirve como soporte indispensable para nuestro trabajo diario, y que nos hace de guía. Es decir, sabíamos y sabemos para qué sirve nuestro entorno laboral, cómo usarlo y eso nos da seguridad y estabilidad.

Pero todo esto cambiará, sin duda... Arquitectos y bibliotecarios nos enfrentamos (y nos tenemos que enfrentar juntos, cogidos de la mano) a una gestión del vacío. Un vacío conceptual y físico al que habrá que dar respuestas: los bibliotecarios, repensando y conceptualizando que se deberá hacer en las bibliotecas del futuro y cómo se hará; y los arquitectos aportando soluciones reales a aquellos conceptos. Debemos poner en marcha otro proceso de ingeniería social (digital).

Inicio una serie de artículos en los que reflexionaré en voz alta sobre la biblioteca sin libros, y como pienso que será. Es, sin duda, nuestro futuro, nuestra supervivencia. Por supuesto, como en toda prospectiva, me equivocaré y cometeré errores. Los asumo. Pero el debate y la conversación, la generación de ideas, hará que tal vez llegamos, entre todos juntos, a una idea lo más aproximada posible.

Y tú, ¿cómo crees que será la biblioteca sin libros? ¿Te animas a hablar? Deja tus comentarios en los artículos que iré escribiendo, o si te animas, envíame por correo electrónico tu visión. ¿Diseñamos la biblioteca sin libros?

FUENTES:

• "Library 2.0 en los medios de comunicación de masas". En: Biblioblog, 3 ª edición (10/09/09)


• "The future of libraries, with or without books". En: CNN (September 4, 2009)