09 de juny 2011

Biblioteca Central de Barcelona al blog de Jaume Prat

Ja fa uns dies que en Jaume Prat ha anat publicant una sèrie de posts al seu blog “Arquitectura, entre d’altres solucions” sobre els projectes que es van presentar al concurs de la Biblioteca Central de Barcelona. Des de Bauen hem seguit amb atenció el desenvolupament d’aquest concurs; vam escriure un post quan es va fer pública l’ adjudicació i un altre quan es va presentar el projecte.

Del 7 de febrer al 16 d’abril han estat exposades al Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya 61 propostes presentades i s’han organitzat jornades de debat. Des de Bauen també n’hem parlat en aquest post. L’exposició i els debats han estat una bona ocasió per a valorar la qualitat dels projectes presentats i també per a debatre sobre les condicions d’aquest concurs, així com del sistema de concursos d’arquitectura al país, tema força polèmic. En qualsevol cas, cal agraïr iniciatives d’aquesta mena, que traslladen a l’àgora pública el debat de tot allò que afecta la transformació de la ciutat i l’evolució de l’arquitectura al país, que d’altra forma quedarien en l’opacitat dels processos administratius. Celebrem, doncs, la transparència en l’exposició i el debat públic de les propostes.

I celebrem especialment que un arquitecte i blogger dediqui el seu temps a traslladar aquesta informació a  la xarxa, per a fer-la globalment accessible. En Jaume Prat ha fet una selecció de només alguns projectes per a poder analitzar-los amb cert detall. Es tracta, com diu explícitament, d’una tria subjectiva centrada en els projectes que personalment més li han interessat, que ni tansols pretén ser representativa del que va ser el concurs. Personalment vull felicitar en Jaume per haver pres aquesta iniciativa que ens permet reprendre i ampliar, virtualment, aquells debats que es van produir a la seu del COAC, a més de deixar testimoni detallat a la xarxa de cadascun d’aquests projectes.

El primer dels textos és una anàlisi global, subjectiva i personal, dels paràmetres que han condicionat les propostes: des de l’elecció del lloc a la ciutat (tema que es va debatre força al COAC) , fins a aspectes constructius o de bioclimatisme, pasant per l’anàlisi del solar i l’entorn, el programa de biblioteca, o aspectes formals entre d’altres. Es tracta d'elements per al debat estrictament arquitectònic,  aportats des del rigor i el punt de vista crític, però sense cap intenció d'evitar una certa polèmica. Em sembla una opció valenta.

Ja fa dies vaig comentar alguns d’aquests aquests temes amb en Jaume, i ara voldria només posar ènfasi en aquells aspectes, d'entre els que comenta, que sorgeixen intrínsecament del programa de biblioteca. Coincideixo plenament amb ell en que els tres grans temes a elaborar durant el projecte d’una biblioteca actualment són la flexibilitat, el control de la llum (natural i artificial) i el control del so. Hi afegiria que l’aspecte que tenim més descuidat és el darrer.

Pel que fa a com es concreta la necessària la flexibilitat en els projectes, m'agrada la quan diu "les distribucions que s'ofereixen a les diverses propostes de concurs han de ser posades sistemàticament en dubte" (distribucions de mobiliari, s'entén). I també quan diu "Els projectes massa acabats, condicionats al mobiliari (...) van néixer morts com a biblioteca". Crec que aquesta és una diferència important entre els projectes de biblioteca que s'aborden ara i els que es podien plantejar fa només quinze o vint anys enrere.

Pel que fa al control de la llum estic d'acord en que cal "matisar l'exccés de llum que es dóna" al nostre clima. Reclamo que aqueta ha de ser l'actitud d'algú que projecti a Barcelona: protegir-se de la llum, més que no pas anar-la a buscar, com fan els nòrdics. Hem patit massa vegades (massa!) l'enlluernament que provoca la llum solar directa, a través de façanes envidrades, sobre els punts de lectura. Ell suggereix lluernes, filtres a les façanes, patis...

La diversitat de requeriments acústics en els diferents espais de la biblioteca em sembla un element dificilíssim de controlar en el projecte, davant del qual la gran majoria d'arquitectes ens sentim desvalguts. Ens és fàcil pensar en la llum natural, la il.uminació artificial, el volum, la climatització... Però el so se'ns escapa de les mans. Excepte en projectes molt específics, com teatres o auditoris, crec que en la resta de casos rarament el so és un element de projecte. Sembla que ens manquen eines, recursos. He comprovat personalment el nivell acústic en algunes de les biblioteques públiques del país i puc assegurar que s'assoleixen valors absolutament injustificables. En Jaume Prat constata que és un aspecte "molt complex de gestionar" durant el projecte, però insisteixo en que és essencial resoldre'l satisfactòriament.

En definitiva, després del primer text introductori, en Jaume ha penjat fins avui la documentació de quatre propostes, analitzades en detall en quatre posts diferents: Nitidus Arquitectes - Josep Ma Miró , Vólido-Max Sanjulián + Zaguirre Formatger,  Archikubik i Ábalos-Senkiewcz arquitectos . A jutjar per la numeració que utilitza, crec que en els propers dies en penjarà quatre més. Estarem atents a les publicacions.

Bé, ja m’he extès massa en el que volia només ser una presentació dels seus textos i una invitació a la lectura: ja ho sabeu, podeu començar per aquí.

Fonts:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La desaparición de la fachada de la biblioteca

  Ha pasado más de un siglo, y las fachadas de las bibliotecas públicas han experimentado un cambio radical y absoluto; ha sido quizás una d...