Des d'aquí vull donar les gràcies a tots els assistents a la sessió, per la seva assistència i sobretot per la seva participació activa, ja que gràcies a ells es va generar un intens i enriquidor debat. I també voldria donar les gràcies a la organització del BookCamp 2011 per haber-me donat l'oportunitat de realitzar aquesta sessió.
A més, la sessió ha tingut repercussió als mitjans de comunicació, i en concret el 3cat24.cat en parla a l'article Les biblioteques sense llibres, de la periodista Victòria Miró. Reprodueixo el fragment en què es parla de la sessió:
Les biblioteques del futur s'allunyen del paper. Els bibliotecaris han començat a pensar en tots els canvis que els plantegen les noves tecnologies i els llibres digitals. Quin serà el nou paper de les biblioteques? Tindran sentit com a edifici? N'han parlat al Book Camp, una trobada impulsada pels mateixos professionals al voltant del sector del llibre que s'ha celebrat al CCCB en el marc del festival Kosmopolis, la festa de la literatura amplificada. Les diverses xerrades que s'hi ha celebrat també han mostrat formes molt senzilles de digitalitzar els llibres, diverses Apps literàries i la recuperació del llibre com a peça única i objecte artístic amb els llibres d'autor.
Als EUA hi ha cada cop més biblioteques que no tenen llibres. L'últim exemple és la Universitat de Texas a San Antonio, on el passat mes de setembre es va obrir una biblioteca sense cap llibre ni document imprès. I és que amb el llibre digital i els dispositius electrònics, la biblioteca deixarà de ser un contenidor de paper i d'intercanvi i préstec d'un objecte físic, el llibre, i la seva funció passarà a ser la de donar accés a un contingut durant un temps determinat. Aquest és l'escenari que ha plantejat Daniel Gil Solés durant el debat al "Cap a un futur sense llibres a les biblioteques?".
Per Gil, el canvi de paradigma que suposarà el llibre digital també planteja la pregunta sobre el sentit de la biblioteca. "Les biblioteques són edificis i com a tals són costoses", ha apuntat. La resposta, segons ha dit, l'ha donada Javier Celaya, soci fundador del portal Dosdoce i especialista en l'anàlisi del canvi d'hàbits en l'accés a la informació: "Les noves biblioteques han de ser llocs de creació, de valor afegit, i no tant d'intercanvi o préstec". Sobre la conversió de les biblioteques en centres culturals multidisciplinars, s'ha posat d'exemple la iniciativa de convertir-les en escenari d'obres de teatre, com ha fet la Biblioteca Nacional de Catalunya.
En aquest moment de reconversió, no obstant això, els bibliotecaris s'han queixat que les editorials encara els posen moltes traves a l'hora de distribuir llicències, i que sovint les biblioteques han optat per "fer-se els moderns" comprant dispositius mòbils, però que no deixen als usuaris endur-se'ls a casa ni compren llibres electrònics que tinguin drets.
Els bibliotecaris pensen que la funció d'emmagatzematge i digitalització dels recursos haurà de recaure en menys centres i més grans, com ho fa la Biblioteca de Catalunya amb el Padicat, però que les biblioteques sobreviuran com a espais físics per a l'ús que en vulgui fer la societat. "El cert és que a les biblioteques ja no s'hi va tant a llegir com a estudiar o treballar, però cada cop estan més plenes", han conclòs.
Llavors quin futur tenen els bibliotecaris documentalistes arxivers?
ResponElimina