Van ser un parell de dies intensos, entre les Terres de l'Ebre i Barcelona, així que no vaig poder fer massa fotografies, ni tampoc vaig tenir temps per a escriure al blog. Obligacions familiars... No obstant això, la sensació general que m'emporto d'aquesta experiència és absolutament positiva i enriquidora, un èxit, tant pel que fa a les meues sensacions com a professor com, especialment, pel que vaig poder copsar en l'alumnat. A continuació passo a detallar alguns punts que considero importants:
- El lloc: el Campus Mundet crec que és un molt bon lloc per a fer l'Escola. Molt ben comunicat amb cotxe i transport públic, i amb lloc suficient per aparcar. Davant mateix d'on es feien els cursos hi havia un gran aparcament. Una delícia. Pel que em van dir, fa temps es feia a l'Escola Industrial. No sé si amb el canvi s'ha millorat; però el que si sé és que el recinte Mundet és suficientment gran i ben equipat per a un esdeveniment d'aquesta magnitud.
- La organització: un 10. Ja a fora dels edificis Migdia 1 i 2 hi havia grans cartells indicant la celebració de l'Escola. I a les entrades dels mateixos, hi havia indicacions de a on es feien els cursos, organitzats per etapes. També hi havia senyalització sobre les secretaries d'etapa, la secretaria general, etc... Tot això, indispensable per a persones que, com jo, hi assistien per primer cop. El primer dia d'Escola, però, es van formar les inevitables cues per a les acreditacions dels alumnes i la recollida de materials... però vaja, res excepcional, i suposo que habitual en una Escola amb més de 2.000 persones inscrites.
- Les instal·lacions: els curs es va fer una de les aules d'informàtica de l'edifici Migdia II. Una aula molt ben equipada, amb ordinadors suficients i amb connexió a internet. Tot i això, la distribució dels mateixos respecte a la pantalla i el projector del professor era irregular i en alguns casos, llunyana: això feia que o bé alguns alumnes s'haguessin de girar per a poder veure, o bé que alguns s'haguessin d'aixecar per a poder veure què hi havia a la pantalla. Això fou un problema, i va aixecar algunes queixes dels alumnes. Les altres responsables del curs segur que en van prendre nota i miraran de solucionar-ho per l'any vinent. Serà complicat, però, modificar la distribució d'una aula d'informàtica.
- Els alumnes: personalment, era el primer cop que donava classe per a una vintena de persones... i a més, professors! Tot un repte, però vistes les cares i la satisfacció de la majoria l'últim dia, el dia 2, penso que van quedar prou satisfets de les dues jornades. Van aconseguir aprendre i jo vaig aconseguir ensenyar. Tot i això, vaig veure que hi havia dos nivells molt distanciats entre ells: uns que ho van agafar tot el vol, que van seguir el curs sense problemes i que fins i tot s'avançaven a les meues explicacions... i un segon grup que tot això els sonava a xinès i no entenien absolutament res del què els estava explicant. Dues velocitats, dues marxes, però difícils de gestionar en només 6 hores. Segur que això passa a tots els cursos, però potser en matèries tecnològiques això es fa més evident. De cara a noves edicions de l'Escola, serà un aspecte a tenir en compte, i potser caldria planificar i adaptar els cursos segons els coneixements previs dels alumnes.
- Les altres professores: durant els dos dies, vaig comptar amb el suport i la presència de dues professores més del curs, la Pau Raga i la Miriam Balboa, de la Biblioteca de la Rosa Sensat. Des d'aquí tornar-los a donar les gràcies per convidar-me a participar a l'Escola d'Estiu, i especialment per ser-hi durant aquests dos dies. Gràcies a elles, em vaig sentir com a casa, i amb la seua ajuda vam poder tirar cap endavant el curs, i elles van ajudar-me a solucionar dubtes i preguntes dels alumnes que els costava més seguir el temari.
- Retrobaments: aquest curs també va tenir un petit component sentimental i nostàlgic. Un agradable retrobament amb un antic professor de literatura catalana, de la meua etapa a l'Institut Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet, en un ja molt llunyà 1997. Es tracta d'en Josep Francesc Delgado. Bé, no el vaig tenir com a professor (el meu era en Carles Gil, de qui també guardo grans records), però entre ambdós em van ajudar a preparar el relat que vaig presentar al Premi Joan Santamaria de 1998... i que va quedar en 3r lloc!!! Va ser com tancar un cicle i obrir-ne un de nou. Vital i emocionant.
- Contactes i networking: tot i no disposar de massa temps, vaig tenir l'ocasió de presentar els meus serveis com a professional autònom i deixar un parell de targetes... I espero que un dels contactes fructifiqui i esdevingui real; seria d'allò més interessant, i a més, em faria moltíssima il·lusió.
[...] mes de juliol vaig impartir un taller sobre blogs a l’Escola d’Estiu Rosa Sensat (article amb els materials). Vaig analitzar l’Anuario ThinkEPI de 2009 amb ulleres de [...]
ResponElimina