"(...) el lenguaje de la biblioteca se ha vuelto moralista y defensivo: su retórica proclama – implícita y explícitamente – la superioridad de su misión, su responsabilidad social, su valor… (...) La biblioteca está expuesta a ser una institución obsoleta y moralista desde el momento en que se ha convertido en el último repositorio de lo gratuito y lo público (...)"
[Les negretes són meues]
Font: "Acorralado con mis libros". En: Chalamanch (23 de febrer de 2009)
Sens dubte són afirmacions ben contundents, i que potser apunten cap a la línia de flotació de les biblioteques... Som moralistes? Actuem a la defensiva i ens sentim superiors? I més encara... serem obsolets en un futur potser no massa llunyà? Massa preguntes... Però potser en un entorn de mercantilització profunda i accelerada (encara no sabem ben bé què en surtirà de la crisi actual) de tots, absolutaments tots els àmbits de la nostra vida diària, inclosa la cultura, fer bandera d'allò gratuït i públic sigui el què ens posi a l'avantguarda d'una futura i nova realitat? Només pregunto...
Té raó amb les observacions però no amb el diagnòstic de la causa.
ResponEliminaIdò jo no acabo d'entendre el raonament exposat. La biblioteca és moralista per ser pública i gratuïta? O és moralista per tenir uns objectius "elevats"?
ResponEliminaEm dec haver aixecat espessa
"moralista i obsoleta" volía dir, je
ResponElimina