L’evolució dels espais físics de les biblioteques

En els últims cent anys, com a mínim a casa nostra, crec que les biblioteques han patit una sèrie de grans i enormes transformacions en tota mena d'àmbits. És un fet evident que les biblioteques de llavors no són, per sort, com les que disposem ara. Hi ha hagut una clara evolució i millora dels seus serveis i de les seues instal·lacions. I és aquí on em vull centrar en aquest article. Com s'han transformat els espais físics de les biblioteques? Com han evolucionat els seus espais? Què ha canviat i cap a on s'encaminen? A tot això intentaré donar la meua opinió i el meu punt de vista... En cap cas oferiré respostes absolutes, sinó que segurament generaré, segurament, moltes més preguntes.



La imatge exterior de les biblioteques ha canviat molt. La seua arquitectura ha evolucionat considerablement, i segurament han sofert una de les evolucions més radicals i absolutes en el món de l'arquitectura. Espessos murs, amb poques finestres, tancades en si mateixes, hermètiques, recloses, inaccessibles... i amb una àurea de temples del saber. Així podriem definir fins fa no tants anys les biblioteques del nostre entorn. Segurament a tot això hi contribuïa la imatge exterior de que tenien, i les sensacions i les emocions que desprenien vers el seu entorn. Estarem d'acord que les convencions socials i l'estructura de valors ha canviat moltíssim en només un segle, i que tot plegat també ha influït en les biblioteques i en la forma de construïr-les. Com a mostra, la imatge que il·lustra aquest paràgraf, de la Biblioteca Popular del Vendrell, de l'any 1922. De línies marcadament clàssiques, té aspecte d'un autèntic temple del saber. Val a dir que les Biblioteques de la Mancomunitat segueixen en bona mesura aquest aspecte, amb petites variacions. Segurament que si fos una biblioteca actual, ens faria respecte entrar-hi... potser ens ho pensariem dues vegades. Hem d'entendre, però, que llavors aquesta tipologia de biblioteques era la norma a Catalunya, i que per tant probablement no s'esperava que tinguessin cap altra forma que la que van tenir.



Avui en dia el panorama arquitectònic ha canviat, i és ben diferent. Les biblioteques són una de les tipologies d'edificis públics més ben valorades per arquitectes i responsables polítics i gestors, fet que ha provocat que la seua arquitectura hagi esdevingut altament simbòlica i representativa, ja no només per a la pròpia biblioteca sinó que també per a la ciutat que l'acull, fins al punt de què crec que les Biblioteques són potser l'edifici públic per excel·lència. De la reclosió i el tancament s'ha passat a la obertura de l'edifici. Canvis socials i culturals han provocat aquest canvi, aquesta obertura. S'han difuminat pràcticament en la seua totalitat els límits de l'edifici i l'espai públic, el carrer, la plaça. S'usa el vidre abastament, amb profusió (potser, fins i tot, massa), intentant extendre el caràcter social i ciutadà del carrer fins a l'interior de la biblioteca. Com a mostra, podem veure a la fotografia la Biblioteca Comarcal de Blanes, obra d'Artigues & Sanabria (1997-2002). La transformació és més que evident, no sé si és dolenta o bona, però si que és més que remarcable. Per la nostra mentalitat actual, sens dubte convida més a entrar-hi la Biblioteca de Blanes... Ens imaginem, però, una biblioteca com la del Vendrell de l'any 1922 avui en dia? Segurament no. S'ha arribat potser a una certa comercialització de les biblioteques? Es poden sentir les biblioteques com a una cultura d'aparador, en el que es mostra sense complexos què s'hi ha fa al seu interior? O calia arribar fins aquest punt per tal de poder superar la tradicional ignorància social sobre el treball i les funcions pròpies de les biblioteques?



I bé, si fins ara hem vist com ha canviat l'aparença externa dels edificis de les biblioteques, ara ens centrarem en com ha canviat el seu interior. Hi ha hagut, com no podia ser d'altra manera, canvis profunds influïts per la renovació arquitectònica que han experimentat les biblioteques. Si han canviat exteriorment, era del tot inevitable que també canviessin interiorment. Com a mostra, aquesta imatge de la Biblioteca Popular de Manresa de l'any 1928. Hi predominen les taules de lectura i estudi, i els prestatges distribuïts de forma perimetral. I poca cosa més. L'aspecte interior de les biblioteques estava directament influenciat per la tecnologia que hi havia disponible llavors, i s'hi adaptava. Segurament no es requeria ni feia falta res més que taules, llums i cadires; i uns prestatges amb els llibres i revistes per a donar servei i resoldre les necessitats dels usuaris de les biblioteques. Així de senzill però alhora així de complicat, tot un repte i èxit de Govern, si tenim en compte les circumstàncies històriques de la Mancomunitat.



Amb el pas dels anys, les Biblioteques han hagut d'incorporar nous suports informatius, i per tant noves tecnologies, que han transformat els seus interiors. Hi continuem trobant prestatgeries amb llibres i revistes; hi ha per descomptat taules amb llums i cadires... però han hagut de cedir part del seu espai i de la seua importància: a zones infantils amb coixins i cadires i taules adaptades; a àrees de materials àudiovisuals, amb CDs, DVD, vídeos, i els equips específics per al seu ús; i a, sobretot, ordinadors per a la consulta als catàlegs automatitzats i l'accés a internet. Com exemple, una fotografia de la nova seu de la Biblioteca Pere de Montcada de La Sénia, inaugurada l'abril de 2008. Penso que la incorporació a les biblioteques de nous materials i suports informatius, més enllà dels llibres i revistes de sempre, ha fet que canviés radicalment el seu aspecte interior. Les seues sales s'han hagut d'adaptar per tal d'acollir amb garanties d'èxit tots aquests nous suports. Si en l'exterior han influït més els canvis socials i culturals, en l'interior és la tecnologia la que té un pes més important i gran, com a impuls transformador.



Tot i això, durant molt de temps, i potser encara avui en dia, el centre d'atenció dels espais interiors de les Biblioteques continua sent el llibre i els materials impresos. Potser el pes de la tradició hi influeix; o potser és el pes de la professió i del nostre habitual rebuig a massa canvis tecnològics en el nostre treball diari. El cert, però, és que l'espai dedicat a materials impresos continua éssent majoritari en les biblioteques del nostre entorn... però alguna cosa està canviant. I què és? Bé, a casa nostra trobem l'exemple del GEPA, impulsat des del CBUC, i que no és més que un magatzem centralitzat de llibres i documents de poc ús, per tal de què no ocupin espai a les Biblioteques, i aquestes puguin usar-lo amb documents de més ús. Aquest és sens dubte un camí, ja iniciat per cada biblioteca a nivell individual amb els seus propis magatzems. Però sens dubte, el canvi més gran que estem experimentant encara avui en dia a les Biblioteques és la progressiva implantació d'ordinadors en les nostres sales. Com a exemple, aquesta sala plena d'ordinadors de la nova Biblioteca de la Universidad de Lima... Sens dubte, i poso la mà al foc, anem cap aquí, i és del tot inevitable. I no només amb els ordinadors: ben aviat podrem veure parcs de lectors d'e-books per a la lectura de llibres digitals. La progressiva digitalització i virtualització de la informació és un camí ja sense retorn, amb totes les conseqüències positives i negatives que evidentment té. I per descomptat que haurem de conservar el llibre, però això ja tindrem un GEPA... a la nostra Biblioteca, estic segur, la consulta es farà mitjançant un e-book o per ordinador.

Amb aquesta progressiva digitalització de la informació, les biblioteques ens enfrontem a un repte. Com dissenyem els espais? Com construïm les noves biblioteques? L'ús i les funcions tradicionals de les biblioteques de lectura i consulta s'han vist ja superades per un ús més lúdic, més informal, més social. Les Biblioteques som ara un punt de trobada, de reunió, d'intercanvi social i que busca i consulta informació (digital) de manera virtual. Per tant, hem de ser capaços de pensar les nostres biblioteques en aquest sentit. Però no es tracta tant de dissenyar i planificar biblioteques virtuals, que també... sinó que més aviat es tracta de construïr espais de transició entre el nostre món anàlogic, i el món digital en què viurà tota la informació. Hem de ser capaços de fer tercers espais (terme que agrada molt a en Lluís Anglada i que comparteixo plenament), nodes socials. Ens hi juguem el nostre futur com a professió: hi ha un fina i delicada línia entre accedir a la informació des de casa amb el teu ordinador o fer-ho des d'una biblioteca, i fer-ho en societat. Què volem? Només depèn de nosaltres que els nostres usuaris no l'acabin saltant. Perquè si, estic segur que es continuaran fent edificis de biblioteques; però cal repensar-los. Els arquitectes ja fa temps que han iniciat aquest camí, amb veritables joies tecnològiques com la Biblioteca de Seattle, de Rem Koolhaas. Ens posem a treballar?

FONTS:

• Mayol, M. Carme (2005). «La Xarxa de Biblioteques 1915-2004 : una història que mira al futur». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, juny, núm. 14. <http://www2.ub.es/bid/consulta_articulos.php?fichero=14mayol.htm> [Consulta: 19-02-2009].


• "El software para gestionar información: un elemento imprescindible en las bibliotecas de la sociedad actual". En: @bsysnet.com [Consulta: 4 de març de 2009]