Facilitar la catalogació

Per als qui ens dediquem a la catalogació, o com a mínim dediquem bona part del nostre horari de treball a aquesta activitat, crec que hi ha un aspecte que valorem molt: senzillament, que se'ns faciliti la catalogació. Que aquesta feina sovint monòtona i mecànica, esdevingui quelcom de senzill, fàcil i efectiu. Però, com? Penso que la millor manera de fer això possible està en el llibre mateix, en la font principal de la catalogació: el document que tenim entre mans. Als catalogadors ens facilita molt la feina que un document tingui els diferents elements (títol, autoria, editor, any, etc...) distribuïts de manera clara i entenedora; i per descomptat, que hi apareguin sempre. I un altre aspecte que hi ajuda és la presència de les dades CIP (sigles en anglès de Catalogació en Procés): es tracte d'unes dades mínimes de catalogació, les justes, i que es solen trobar als preliminars de moltes publicacions en forma de fitxa catalogràfica.

En aquest sentit, i pel que porto catalogant al Museu, m'he adonat que les publicacions de l'IEC, l'Institut d'Estudis Catalans, responen a aquests dos criteris: tenen una distribució clara i uniforme, que es repeteix en totes les publicacions, dels diferents camps d'una catalogació; i a més, disposen de la fitxa CIP. Són petits detalls, potser insignificants, però que sens dubte per als que ens hi dediquem són de la màxima importància. I penso, a més, que cal també valorar la feina de l'IEC en aquest sentit, ja que molt sovint les editorials (especialment en les revistes) posen en primer terme el disseny, i no tenen gens en compte que els seus materials s'hauran de catalogar per a que posteriorment es puguin recuperar: amagar o fer poc visible la informació catalogràfica d'un document va molts cops en contra dels seus interessos.