Des d'avui mateix ens cal, a nivell de país, començar a planificar el nostre futur i la nostra relació amb el Corredor. Econòmicament i industrialment. I també, és clar, des de les nostres Biblioteques, i a tots els nivells. Si ens creiem la nostra participació activa en l'economia catalana, espanyola o europea, hem de ser capaços d'aprofitar-nos també d'aquestes infraestructures. Però com? Se m'acuden algunes idees, centrades fonamentalment en serveis de suport i complementaris:
- La creació de nous GEPA propers al pas de la línia, i ubicats en centres logístics i polígons industrials de primer ordre. Des d'Alcanar fins a Portbou. S'afavoriria així la ubicació estratègica d'aquests nous centres, així com el transport fàcil i ràpid cap a un bon nombre de punts de la geografia catalana, i també de la resta d'Espanya i d'Europa. Caldria arribar, és clar, a acords amb empreses ferroviàries, però es reduirien els costos ecònimcs més elevats del transport per carretera. Els GEPA es podrien convertir així en un servei logístic més i s'afegiria valor al producte i a la mercaderia que hi emmagatzemen: informació i dades ben ubicades geogràficament per a la seva distribució.
- En la mateixa línia que els GEPA, potenciar que les centrals de préstec interbibliotecari i els serveis centrals també aprofitin aquesta futura infraestructura per al desplaçament de llibres i materials bibliogràfics en ús. O tenint en compte de què, bona part de les seves funcions són la de plataforma logística i servei local, fins i tot incentivar el seu trasllat al costat del Corredor.
- La distribució pel Corredor d'altres materials i productes emprats a les Biblioteques: exposicions temporals, maquinari (PC, lectors de llibres electrònics, etc.), mobilitari, etc., per al seu posterior trasllat a biblioteques properes.
- El trasllat dels productes i materials necessaris per a la construcció de nous edificis de biblioteques.
Crec que en el futur haurem de tenir en compte la variable Corredor Ferroviari del Mediterrani en la ubicació física dels serveis bibliotecaris, tant públics, universitaris, nacionals o especialitzats. Crec que serà un factor clau en la competitivitat futura del nostre sector econòmic (juntament amb la digitalització i amb la virtualització de continguts, aspecte aquest ja iniciat i que continuarà creixent). S'està construint una nova centralitat estesa i extensa, i sembla que els serveis de suport bibliotecaris hauran de repensar la seva ubicació. Però afectarà també el Corredor a les biblioteques directament? La proximitat als grans eixos de comunicació serà un punt a tenir en compte en la construcció de nous edificis? Veieu biblioteques ubicades en estacions de mercaderies, CIM's o altres serveis, si com sembla, bona part de l'activitat econòmica futura tornarà a passar per aquests punts?
El que està clar que tenim una part del sector més susceptible de ser "industrialitzada" i per tant, que podrà i haurà d'aprofitar més aquest Corredor, si vol optimitzar i millorar els seus serveis. D'altra banda, la vessant "servei", les biblioteques, potser haurien de posar la mirada en les línies d'alta velocitat, els AVE i les seues estacions, com a plataformes logístiques de distribució de coneixement...
El vostre torn. I vosaltres, com ho veieu?
[...] Primera idea… Que la biblioteca sigui un autèntic motor de força regeneradora urbanística, social, econòmica i cultural. Una biblioteca entesa com a una oportunitat, i no com a finalitat per si mateixa; que sigui l’inici d’un camí i el punt d’arribada d’un procés… I també, per què no, que cada biblioteca sigui un punt de força per a tot el col·lectiu professional. O com comenta el sociòleg canadenc Derrick de Kerkhove: “Ahora deben convertirse en aceleradores culturales, con una posición nodal en la red del conocimiento, al nivel de un gran aeropuerto“. Les biblioteques com a grans centres logístics estratègics del coneixement, llocs on es fan negocis, transaccions, on hi ha valor, i que aprofiten les grans infraestructures del transport. [...]
ResponElimina