01 de juny 2010

12es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: de l’autocomplaença a la il·lusió

Hi ha una conclusió clara que extrec del meu pas per les 12es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació del 2010: que estem un moment de canvi importantíssim, crucial i imparable, de tota la societat i per descomptat, també, de la nostra professió. I en aquest context convé resituar-nos, (tornar) a trobar el nostre lloc; i les resistències d'anys passats han desaparegut. Sembla, a la fi, que el col·lectiu ha assumit si o si la necessitat de canvi; potser hem vist ja les orelles al llop... L'autocomplaença ha desaparegut; o com a mínim ja no és tan present entre les converses de passadís, el veritable nucli de tota Jornada. No, jo ja no em crec tota aquella cantarella de què som i serem una professió indispensable, capdavantera, a l'avantguarda... no, això ja no em serveix i em nego a continuar per aquest camí. I personalment, a les Jornades vaig veure que aquest discurs havia desaparegut; i especialment a les ponències, als diàlegs i als tallers. De res serveix tirar-nos floretes i mirar-nos el melic, si ni tan sols sabrem quin és el nostre futur, primer com a societat i després com a professió. L'autocomplaença era i és un discurs estèril i que no porta a cap lloc, i celebro que comencem a abandonar aquesta línia que ens hagués portat a un precipici. Ni hem estat mai, ni per descomptat serem mai cap professió cabdal i crucial... senzillament serem una professió més, un col·lectiu professional que, mitjançant l'encaix i el treball coordinat amb d'altres sectors, aportarà el seu granet de sorra en la construcció social, ciutadana i cívica des de la seva especialització. Res més. Com qualsevol altra. Però tampoc és poca cosa.

Els canvis que ens afecten es poden enfocar des de diferents mirades: canvis en els edificis, canvis en els horitzons professionals, i canvis en la gestió de la informació. En línies generals, aquests van ser els tres eixos sobre els quals van girar les Jornades. Potser convindria afegir un eix més: canvis socials, per tal d'entendre en quina societat ens movem i entendre la seva enorme complexitat; una idea per a les properes Jornades. I tots aquests canvis, el paper tradicional, la imatge típica de les biblioteques i els bibliotecaris està canviant, és clar: hi ha canvis en els edificis, que es buiden de llibres en paper i s'omplen de grans sales d'ordinadors, entre d'altres aspectes; la feina com a funcionaris d'una bona part del col·lectiu es transforma, i està entrant amb força l'autoocupació i l'emprenedoria; i finalment, l'RSS, els mashups i les eines socials i col·laboratives estan canviant de forma irreversible la gestió clàssica de la informació. Què fem, doncs? Personalment aposto per edificis amb més espais socials, d'intercanvi humà i col·laboratius; aposto per la flexibilitat laboral i pel treball per projectes, desmuntable i àgil; i aposto per a què l'RSS i el feed esdevinguin el nucli central d'una gestió de la informació més automatitzada, descentralitzada i creativa, i amb la implicació mínima, justa i necessària de l'ésser humà.

I enmig de tot aquest context, què? Quin paper juguem? Senzillament, què fem? Hi ha un parell de conceptes que van aparèixer a les Jornades, especialment a la conferència de clausura d'en Claudi Alsina: il·lusió i seducció. Hem de ser capaços de ser el motor social; de seduir amb la nostra feina, fer-la atractiva, fer-la útil i pràctica. De transmetre il·lusió pel que fem i per com ho fem. Reconec que són dos termes nous per a mi, i que encara no he tingut massa temps per a pensar-hi amb calma. Penso que són dos conceptes que caldrà treballar i desenvolupar, i crear un discurs bibliotecari al seu voltant: com il·lusionem les biblioteques? Com seduïm?

Finalment jo afegiria, també, un parell de conceptes més: risc i valentia. Qui és el valent que assumeix el risc, i adopta primer els nous paradigmes que estan arribant? Ara si, ara és el moment de ser avantguarda. Hi ha algú? Parlem?

MÉS FONTS SOBRE LES 12ES JORNADES:

Hi ha altres blogs que també han fet les seves ressenyes de les #12JCD, entre els que destaco:

I el Twitter va bullir durant dos dies amb el hashtag #12JCD, i també el diàleg i la conversa amb l'Ignasi Bonet, la Gamoia, en Ferran, en Toni, el COBDC, en Jordi, l'Eli Ramírez... i és clar, també amb el twitter d'un servidor de tots vostès.

2 comentaris:

  1. Hola Daniel:

    Para los que no asistimos a las Jornadas, contar con reseñas como las vuestras (sea en blogs, sea en Twitter), es toda una necesidad y todo un placer: así que, antes de nada, gracias por vuestro trabajo.

    Totalmente de acuerdo en cuanto a lo de la autocomplacencia. Sólo porque se calificaba a nuestro modelo social como "Sociedad de la Información", los bibliotecarios-documentalistas, reconvertidos a "gestores de la información", no íbamos a ser indispensables (más sobre esto en un momento).

    De lo que no estoy tan seguro es de que haya desaparecido. Y no lo estoy porque seguimos utilizando una terminología oscura que sólo nosotros entendemos: hablamos de "gestores de la información", "gestores de contenidos", "productos documentales de valor añadido",... ¿Y todo eso qué demonios es?

    Creo que es importante notar que no sólo es un problema semántico: si hay que mostrar nuestra valía profesional, como tantas veces se clama, hay que empezar a hablar un lenguaje que todos los interesados puedan entender. Determinar cuál tendría que ser es motivo de discusión abierta, claro está. Pero hay que hacerlo a partir de lo que realmente se demanda en el mercado, no de lo que a nosotros nos gustaría (sea gestión de la información, programación web o lo que sea).

    Retomo el hilo de la "indispensabilidad". "Hem de ser capaços de ser el motor social", comentas. Soy un humanista convencido, así que creo que el conocimiento es una meta central en una vida humana "buena" (perdón por la disquisición filosófica). Pero creo que, de motor social, nada de nada.

    De hecho, creo que esta consideración una parte componente del fenómeno de la autocomplacencia. Es difícil de detectar, e incluso de asumir, porque nos gusta lo que hacemos. Pero si estamos de acuerdo en que hay que eliminar la autocomplacencia, deberíamos comenzar a rebajar nuestras espectativas.

    Y acabo. Para mí, el concepto de "seducción" es central en el ciberespacio de hoy día. ¿Cómo seducimos las bibliotecas?: dos ideas:

    - Primero, y una vez más, modificando el discurso: hay que encontrar cuáles son los puntos que nos unen con el público, más allá de argumentos como "la biblioteca es importante", o "es fuente de conocimiento".

    - Segundo, con un contenido persuasivo. Se aplica lo mismo que en el punto anterior: en el ámbito de los portales web, hay que conseguir que el contenido no sólo sea relevante, sino persuasivo.

    Bueno, el comentario me ha quedado un poco largo.... Enhorabuena por tu trabajo, y saludos.

    Evelio.

    ResponElimina
  2. Hola Daniel,

    La idea que les biblioteques i els bibliotecaris hem de ser atractius per seduir va ser el leitmotiv del Toni Puig a la seva Xerrada.

    Jo hem vaig quedar amb 2 frases:
    Hem de ser eficients i eficaços, però sobretot atractius per motivar
    La biblioteca ha d'apostar per un valor i orientar la seva gestió a treballar-lo, potenciar-lo i comunicar-lo.

    Salutacions

    ResponElimina

La desaparición de la fachada de la biblioteca

  Ha pasado más de un siglo, y las fachadas de las bibliotecas públicas han experimentado un cambio radical y absoluto; ha sido quizás una d...