Item 54, arquitectura i biblioteques (1): A debat

He pogut iniciar finalment la lectura de l'Item 54, monogràfic dedicat a l'arquitectura de les biblioteques, i editat pel Santi Romero. Amb article vull iniciar una sèrie d'articles sobre aquest número. I comencem pel començament, amb la secció A debat.

Coordinats per en Santi Romero, hi van participar a més:

• Maribel Alqueza, bibliotecària de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.


• Mateu Barba, arquitecte i autor entre d'altres de la Biblioteca de Sant Ildefons de Cornellà o de la de Llagostera.


• Ignasi Bonjoch, dissenyador i autor entre d'altres de l'espai interior de la biblioteca de l'Elisava.


• Verónica Chiatellino, usuària de biblioteques.


• Cristina Estrada, cap de la Central de Biblioteques de les Terres de l'Ebre.


• Montserrat Jordà, usuària de biblioteques.


• Esther Ruiz, bibliotecària.

Un conjunt de persones ben heterogeni, diferent i que implica diferents perfils: arquitectes, dissenyadors, bibliotecaris i usuaris... tots ells implicats en menor o major mesura en el disseny i la construcció de les biblioteques. En el debat s'hi van tractar diferents temes: la biblioteca com a icona arquitectònica, el disseny dels espais interiors, la il·luminació, els espais per a nens, els taulells d'atenció als usuaris...

Hi ha uns quants aspectes que m'han fet pensar. Sobre la comoditat de l'usuari en els espais interiors, l'Ignasi Bonjoch apunta:

No fer servir mai l'estridència. Crec que l'estridència s'utilitza quan no tens res per reclamar l'atenció. (p. 12)

Però matisa que un usuari pot tenir el mateix grau de comoditat de diferents maneres i de diferents formes. I finalitza:

Seguint aquesta experiència, estem fent biblioteques partides en dues: una part per a la lectura i recerca, i aquest espai d'entre hores. (p. 13)

Coincideixo amb què l'estridència no és el camí en els interiors de biblioteques. Calen uns interiors coherents, que mostrin una unitat i que expliquin una història. És necessari, és clar, que hi hagin diferents espais adaptats als usos i les funcions que s'hi desenvolupen, però sempre hi ha d'haver una continuïtat, un camí, sense caure en la homogeneïtzació dels interiors de moltes biblioteques. Però també sóc de la opinió que l'interior de la biblioteca, com a conjunt, ha de sorprendre, i ha de ser capaç de captar l'atenció de l'usuari. És un element indispensable de relació amb l'usuari, i cal que aquest demostri interès en el mobiliari. Segurament no caldrà usar l'estridència, però si que hi intervindran factors com l'usabilitat, la comoditat, la facilitat d'ús i manteniment, la compacticitat, la perdurabilitat, l'originalitat.

I seguint amb el factor sorpresa, l'Esther Ruiz treu el tema de la previsibilitat:

Som davant d'un element de sorpresa, innovador amb el mobiliari però conservador amb allò que ja hi havia. Com a usuària m'agrada que em sorprenguin. Una biblioteca previsible és avorrida.

És molt subtil la línia entre l'estridència i la innovació, la sorpresa i la originalitat. On s'acaba una, i on comença l'altra. Com no ser avorrits, sense caure en l'estridència? Com evitar ser avorrits, sense caure en la homogeneïtat i la previsibilitat? Potser amb coherència i subtilesa?