12 d’agost 2009

La nostra força col·lectiva



El passat dia 10 d'agost Twitter va ser l'escenari d'un experiment, d'una proposta, d'un repte: calia posicionar el hashtag #biblioteca com a trending topic del dia... Evidentment, tot el col·lectiu bibliotecari va respondre, a banda i banda de l'Atlàntic, amb aportacions també en català, portuguès, i evidentment en castellà. La proposta va ser tot un èxit, amb un total de 4.607 piulades... tot i que no es va aconseguir posicionar #biblioteca com a trending topic mundial, si que ho fou a Espanya.

Podeu seguir les estadístiques aquí: http://wthashtag.com/Biblioteca

Bé, més enllà de les xifres de vertigen de l'experiment, i en què vaig participar activament aportant el meu granet de sorra, voldria fer alguns comentaris personals sobre el que s'amaga darrera l'escenari, i que tot sovint és molt més important del que hi ha fora:

  • Visibilitat: durant un dia, la #biblioteca i els #bibliotecaris vam ser absolutament visibles... i la resta de l'any?... Ho som? Volem que així sigui: ens quedem amb un o dos cop l'any, i a Twitter, o a qualsevol altra xarxa social? Som visibles en el nostre dia a dia professional, en el nostre barri, en la nostra ciutat...??? Som visibles en la nostra xarxa de contactes professionals i/o personals? Ja hem vist que si volem, podem. Si volem, podem ser visibles, i aconseguir-ho. Som capaços, i és possible fer-ho... Què, ens hi posem???



  • Lideratge: amb aquest experiment, hem esdevingut líders per un dia; hem encapçalat un autèntic tsunami bibliotecari a la xarxa, i de dimensions més que considerables. Si som capaços de liderar una acció global, de què som capaços a nivell local? Si ara i aquí hem estat líders, també ho hem de ser en el nostre entorn més proper. Una avantguarda local amb vocació mundial. Ja som així?



  • Coordinació: entre tots els participants s'ha actuat de forma coordinada, i en breu espai de temps. S'han seguit uns patrons per a què aquests tingués el major impacte possible. Aquesta forma d'actuar ha permès tenir un major ressó, i aprofitar totes les potencialitats de Twitter en el nostre favor per a intentar aconseguir l'objectiu que s'havia marcat. Actuant tots a una hem estat capaços de fer tot això. Ja actuem així en el nostre dia a dia? Treballem coordinadament amb la resta de forçes vives de la nostra ciutat, la nostra comarca o la nostra província, incloses altres biblioteques?



  • Cooperació: la ajuda mútua dóna els seus fruits. Amb un treball cooperatiu, tothom hi surt guanyant perquè precisament tots els membres d'una acció cooperativa hi surten guanyant. L'objectiu de l'acció cooperativa és beneficiós per a tothom. L'acció del dia 10 d'agost era beneficiosa per al col·lectiu bibliotecari: visualitzar que estem presents, que existim. I amb la cooperació de tots, això s'ha aconseguit. Ara cal pensar en què més (i amb qui més) podem cooperar plegats per aconseguir objectius comuns.



  • Descobriment: i més a nivell personal, amb l'acció he pogut descobrir nous professionals de l'àmbit BiD, i fins i tot fer nous contactes a l'altra banda de l'Atlàntic, a La Plata, amb una companya que com jo, està relacionada amb l'arquitectura. Aquestes accions també serveixen per això, per a obrir nous horitzons, per a establir nous contactes, per a ampliar la teua xarxa de contactes... per a potenciar la nostra curiositat, i que no hauriem de perdre mai.




Tot plegat, crec, ha servit, serveix i servirà per a fer palesa la nostra força col·lectiva, la nostra empenta com a professió; i evidencia clarament que els nostres límits arriben fins on nosaltres volem que arribin, ni més ni menys. Aquesta acció ens ha servit al propi col·lectiu per a veure de forma clara i precisa de què som capaços, quina és la nostra força real i el nostre poder... Ens hem posar davant d'un mirall, i potser ara sabem realment com som. I això és només el començament, n'estic segur.

En fi, que potser tot el que imaginem i escribim en aquest blog en el Dia de l'Orgull Friki, des del 2007, s'acabi fent algún dia realitat... sens dubte, el primer pas s'ha fet palpable, no? A què esperem? Que tremoli el món...

FONTS:

Al blog Biblioblog, 3a edición hi podem trobar una sèrie d'articles sobre aquesta experiència:

També en parlen a Catoze.com:

La Maria José Sola en fa dues anàlisis:

I finalment, també en parla l'Enzo Abbagliati al seu blog:

2 comentaris:

  1. [...] De l’experiència del 2009, ja en vaig parlar aquí mateix al blog a: http://www.bauenblog.info/2009/08/12/la-nostra-forca-col·lectiva/ [...]

    ResponElimina
  2. [...] l’experiència del dia 10 al Twitter, i el que descriu Michael Moore al seu llibre Estúpidos hombres blancos (2003), potser només hi [...]

    ResponElimina

L’Espluga de Francolí: l’antic hospital medieval acull la biblioteca municipal

Després de set mesos i mig d’obres, a càrrec de l’arquitecte Ricardo Saúl Sánchez Obaya, el passat 19 d’octubre va tenir lloc la inauguració...