Entre l'experiència del dia 10 al Twitter, i el que descriu Michael Moore al seu llibre Estúpidos hombres blancos (2003), potser només hi ha un petita passa... Cal fixar-se especialment en les pàgines 16 i 17... Tot i que segur que molts de vosaltres ja coneixeu la història...
-
Em repetiré, faré d' abuelo cebolleta , posaré una mica del dit en la llaga, però tenim clara quina és la filosofia del projecte de qual...
-
Sóc un ferm partidari de la digitalització de continguts i de fons bibliotecaris; és el camí a seguir: especialment per tots els avantatges ...
-
Estos días en casa estamos cambiando armarios, haciendo lugar para los nuevos recuerdos y nuevas experiencias que viviremos con la acogida ...
Ostres, Daniel, que llançat que vas! Ja et veig encapçalant la dominació mundial ;-)
ResponElimina@Ferran: si més no tindriem un aliat de categoria, en Moore :-) Aquesta anècdota és divertida i curiosa, però és un fidel reflex de tot el que podem arribar a fer i de com podem arribar a canviar el nostre entorn. El que passa que possiblement als Estats Units els bibliotecaris siguin un autèntic lobby, cosa que aquí (encara) no passa. I potser aquesta sigui la gran diferència. Tot i que espero que potser a casa nostra acabarà passant, més tard o més d'hora, segur...
ResponElimina"Mucha gente los ve como ratoncitos maniáticos con imponer el silencio a todo el mundo, pero en realidad lo hacen porque están concentrados tramando la revolución ala chita callando"
ResponEliminaMUAJUAJUAJUA!!