Apunts sobre l’espai en les biblioteques

Pregunteu a qualsevol bibliotecari/ària del país sobre quina és la principal mancança de la biblioteca on treballa, i segurament us respondrà, en un percentatge molt elevat, que l'espai. I és que l'espai, per a les biblioteques i els bibliotecaris, és un objecte de desig molt preuat, i sovint font de problemes i maldecaps. A la feina, des de sempre, hem tingut problemes d'espai... que no s'han resolt en part fins aquest mateix any. Bé, els motius ara no venen al cas, però durant tot aquest temps m'he fet algunes reflexions sobre l'espai en les biblioteques, i que ara voldria compartir amb tots vosaltres; no espereu una explicació raonada, són només apunts al vol.

Font: http://www.bibgirona.net/palafrugell/bibliobarris/Recursos_Barris.html [Consulta: 25 de setembre de 2008]

• L'espai és potser l'actiu més valuós, i alhora el més car, que tenim les biblioteques. El sòl, els metres quadrats, costen molts diners, i per tant, la seua gestió és fa molt complicada. Cal ser molt acurats en el seu ús, i ser capaços d'aportar valor a les nostres instal·lacions.


• Caldria, però, planificar les biblioteques, la seua superfície, com a mínim a entre 5-10 anys vista. Edificis com els nostres ha de poder crèixer en superfície, han de ser capaços d'augmentar els seus espais a mesura que creix també la població a la qual atenen i el fons que acullen, i sovint també els serveis que ofereixen. La modularitat i la possibilitat de fàcils i ràpides ampliacions haurien de ser un dels requisits imprescindibles dels edificis de biblioteques. De res serveix planificar una biblioteca i trigar 10 anys a construir-la, quan no s'ha pogut adaptar a la realitat actual i l'edifici existent compleix només els estàndards de llavors.


• Pensa en gran, pensa en positiu. Si l'espai destinat a la futura biblioteca és més gran del què marquen els estàndards, aprofitem-ho. Serem uns privilegiats i podrem "fardar de biblioteca". A més, no caldrà que ens preocupem més de futures ampliacions durant molts anys. Si es pot fer una inversió en una biblioteca gran, endavant. Quin mal hi ha en això? A més, una biblioteca gran sempre pot acollir altres serveis complementaris i que puguin enriquir i millorar l'experiència dels seus usuaris. Fem una aposta per la biblioteca.


• Parla amb els bibliotecaris, són uns experts en la gestió i l'ús del seu espai. Si, senyors, d'això en sabem a cabassos, i cal que ens fem valorar. Podem aportar idees i solucions innovadores per a acollir molt més fons en el mateix nombre de metres quadrats que abans. D'això se'n diu optimització, i per supervinvència professional n'hem hagut d'aprendre. Més enllà de la tradicional esporga de fons i altres tècniques documentals per a controlar el creixement del fons, també sabem com gestionar l'espai de què disposem.


• Planifica qualsevol biblioteca amb un gran dipòsit, si pot ser, amb compactes, i aïllada de la resta d'àrees però dins del mateix edifici. El/la bibliotecari/ària t'ho agrairà eternament, segur... 


• Arrisca, innova, busca noves solucions arquitectòniques en l'espai. Hi ha idees i solucions radicals, diferents. Les biblioteques poden i han de ser referents arquitectònics de la seva ciutat, han d'esdevenir símbols socials, icones locals. Han de ser capaces de generar debat en si mateixes, i ja des de l'edifici mateix que les acull. Quina millor carta de presentació que aquesta, la d'un edifici diferent, innovador i trencador?? Bé, de fet en bona mesura ja ho són, però perquè no adoptar propostes com la de la futura Biblioteca Nacional de Praga o els bolets de la Biblioteca Universitària de Seikei? O són massa agosarades...?


• Pensa en verd, la biblioteca ecològica: No, no és cap anunci de cervesa... Com a edifici públic, la biblioteca (i també els bibliotecaris, que hi treballem) tenim un compromís ecològic ineludible. Les biblioteques han d'esdevenir edificis sostenibles, i per tant, cal dissenyar-los de manera sostenible i ecològica: façanes solars, cobertes enjardinades, ventil·lació, etc... L'arquitectura actual ofereix una gran quantitat de solucions verdes per a convertir els nostres edificis en ecològics. És una responsabilitat social a la què no hi podem renunciar.

Però bé, tot el que hem anotat fins ara feia referència a l'espai físic, als edificis. El paradigma i la realitat de les biblioteques està canviant de forma accelerada, i per tant, també ho fan les nostres necessitats d'espai. En un entorn digital, potser l'espai que necessitarem les biblioteques no serà tan gran, i si ens caldrà més espai virtual: servidors potents, espai de disc, etc... Un espai, d'altra banda, cada vegada més barat econòmicament i amb possibilitats pràcticament il·limitades. Se'ns obres grans perspectives, i les hem de saber aprofitar. Ens caldrà més espai d'ordinadors en detriment de sales de lectura tradicionals? Els llibres quedaran aïllats als dipòsits de què parlava més amunt? Ens convertirem les biblioteques en grans sales d'ordinadors, en què l'accés a la informació sigui exclusivament o en gran part digital? Cal revisar els estàndards de m2 de les biblioteques i adaptar-los als processos de digitalització en marxa? Hauria de ser (o ja ho és) aquesta una nova variable?

Estem en un moment de canvi, i sens dubte és apassionant. El concepte d'edifici de biblioteca que tenim actualment sens dubte canviarà... a alguns llocs ja ho ha fet, i amb exemples també ben a prop de casa. Per descomptat, seguirem veient edificis de biblioteques, però caldrà redefinir el seu concepte, els seus usos i les seues funcions. I segur que ens caldrà, a més, construir un edifici digital. Hem de ser avantguarda, hem de ser valents i agosarats, radicals!