17 d’octubre 2007

Publicar en paper, o publicar electrònicament

Fa dies, massa dies, que li dono voltes a tot un seguit de preguntes al voltant de els formes d'edició, i dels avantatges i/o inconvenients de publicar en paper, o electrònicament. No en sóc un expert, però necessito posar-ho per escrit a veure si en trec l'aigua clara.

Tot plegat es podria condensar en dos apartats:

  • És rendible per a qualsevol institució editar llibres amb una tirada de 1.500 exemplars, dels quals molts els haurà de "regalar" per compromisos (uns 300), i posem que el 50% es quedi en stock (ocupant espai, i allargant temps de venta... tot plegat, diners)? Hi ha realment retorn de la inversió? Si es continua fent, és per qüestions de prestigi institucional? En moltes institucions es viu encara amb la mentalitat Gutemberg? Quina visibilitat tindria aquest llibre?

  • És factible editar i publicar de forma directa a Internet? Quina forma hauria d'adquirir, per exemple, el llibre de l'apartat anterior? Un repositori digital de documents, un portal, un blog...?


Com sabeu, cada cop sóc més partidari de publicar directament a internet. Amb les eines actuals d'edició, els treballadors d'aquesta institució podrien perfectament elaborar un producte de qualitat en pocs mesos, fet que reduïria considerablement els costos. I bé, si es tracta de posar continguts de pagament, sempre hi ha fòrmules ben vàlides: resums o reducció de continguts, gratuïts... text complet i tots els continguts (de qualitat, és clar), de pagament... O un altre possibilitat seria la inserció de publicitat dirigida (AdSense). I pel que fa a la visibilitat, aquesta superaria de molt la que es pogui arribar a aconseguir editant en paper: seria mundial, i en pocs dies. Òbviament, caldria planificar edicions en altres idiomes, i fer-les accessibles amb les mateixes condicions que la original; i caldria també un procés acurat de posicionament en cercadors, un pla de màrqueting, etc...

Què en penseu de tot plegat? Espero els comentaris i el debat intens i apassionat de tots els lectors del blog, però en especial de dos especialistes en la matèria... ells ja saben de qui parlo. Bé, si volen!!

3 comentaris:

  1. @Jacme: m'agrada, m'agrada este debat!!! Sobre l'edició en altres llengües, posicionament en cercadors, etc..., parteixo de què0 són passos i accions, que, més o menys, amb més temps o menys, es poden fer des de la institució mateix, amb treballadors propis... si si, estic pensant el mateix: els bibliotecaris / documentalistes són la figura perfecte!! I sobre la visibilitat i l'impacte, bé, en l'àmbit de la BiD hi ha el repositori E-LIS, que ja coneixes: per exemple, el teu article ja s'ha descarregat 1 vegada a Nova Zelanda (http://eprints.rclis.org/es/index.php?action=show_detail_eprint&id=11629)... quan de temps hauria hagut de passar per a què aquest article, en paper, hagués arribat (si ho hauria fet) a les llibreries de les nostres antí­podes?

    ResponElimina
  2. en això d'E-Lis, ja saps que penso el mateix que tu. Que quan hauria arribat a llegir-se a les Antípodes? Mai!!!
    Imagina't si s'invertissen recursos de veritat en u projecte de revista en línia: seria la repera!

    ara, compte, que m'estàs dient d'agafar més treballadors dels que hi ha. Això, en Administració Pública, vol dir tocar el Capítol 1 (el de la pasta de Recursos Humans) i «con la Iglesia hemos topado»...

    ResponElimina
  3. Com sempre, la talla única no pot satisfer a tothom. Els diferents formats d'edició tenen el seu lloc segons els objectius pels quals es realitza la publicació i el públic a qui s'adreça. Una publicació que es concep com a objecte de regal segurament continuarà essent impresa i en paper de luxe.

    Però jo crec que la publicació electrònica ja és una realitat i que el panorama està canviant amb un ritme molt accelerat. Jo sóc testimoni de l'evolució de les revistes científiques internacionals que no m'estranyaria gens que aviat desapareguessin en paper. Com pràcticament han desaparegut impreses multitud d'obres de referència de primera magnitud.

    Hi ha un canvi de model en profunditat del mateix abast que es produeix amb la distribució de la música. Això genera resistències, lògiques, generacionals algunes, d'altres de supervivència perquè el personal s'ha d'adaptar i no sempre és possible. Però és imparable, sense cap dubte.

    ResponElimina

L’Espluga de Francolí: l’antic hospital medieval acull la biblioteca municipal

Després de set mesos i mig d’obres, a càrrec de l’arquitecte Ricardo Saúl Sánchez Obaya, el passat 19 d’octubre va tenir lloc la inauguració...