Criteris d’avaluació de blogs d’arquitectura, construcció i urbanisme

A les Jornades d'ABBA, durant el debat de la taula rodona del dia 20, va sortir la qüestió de la qualitat i la fiabilitat dels blogs d'arquitectura. Val la pena aturar-se en aquest tema, ja que penso que és un factor que frena el buidat i la consulta sistemàtica dels blogs per part de centres d'informació, que es troben superats per la magnitud del fenòmen (milions de blogs) i que s'uneix a la sovint estressant feina diària.

La qualitat és un factor que sempre hem tingut en compte a les biblioteques en el moment de fer una adquisició d'un material concret: i encara més quan aquest era car. En el món imprès i de les revistes d'arquitectura, què podriem considerar com a qualitat: en lí­nies generals i sense voler ser exhaustiu, personalment diria que: fotografies; plànols, alçats i altres elements gràfics abundants; explicacions precises i acurades de les obres; fitxes tècniques i de materials; l'idioma o idiomes... I per descomptat, que hi hagi una editorial/institució de prestigi al darrera. Tot plegat ens dóna prou criteris de qualitat/seguretat per a adquirir un determinat document.

En el món d'internet i dels blogs tot això canvia. Molts cops desapareix el concepte de pagament, i ens trobem que la gran majoria de recursos són gratuïts i sense cap institució al darrera. Penso que aquest fet ja per si sol crea una barrera sovint infranquejable, de recel i de desconfiança; quan a la realitat és que hi ha blogs d'arquitectura absolutament gratuïts que tenen tanta o més qualitat que moltes de les revistes que tenim a les nostres biblioteques. I com a entorn nou, els criteris d'avaluació de la qualitat també poden canviar. Hi ha nous criteris per avaluar aquests nous recursos.

En aquest article donaré una sèrie d'apunts a tenir en compte per a avaluar blogs d'arquitectura, construcció i urbanisme. Sé que molts d'aquests criteris es podran traslladar a blogs d'altres matèries, però intentaré centrar-me en aspectes concrets a aquests camps. Espero que aquests punts siguin una primera guia d'orientació; suposo que molta gent està completament perduda en aquest món: què fer, com actuar, què cal tenir controlat i catalogat...???

Sense ser exhaustiu, proposaria els següents punts, que vaig anotar durant les Jornades en brut, en un quadern, i que ara amplio i passo a net:

- Visibilitat: presència a cercadors, directoris i rànquings especialitzats,

• Com ara Technorati, Google Blog Search, Alianzo o Top.Blogs.es, o Alexa, entre molts altres.


• Directoris com DMOZ, directoris institucionals, d'universitats,...

- Enllaços rebuts: el factor d'impacte modern. Quants enllaços rep un blog des d'altres blogs o pàgines?... Hi ha diferents eines que ho mesuren, com ara Technorati, o alguns operadors de cerca de Google.

- Curriculum: Qui hi ha al darrera del blog? Aquest punt dóna credibilitat i fiabilitat a la informació que conté. No obstant, penso que hauria de ser un curriculum exhaustiu, no només any de llicenciatura... Convindria, penso, que inclogués publicacions, experiència professional, docència, etc...

- Elements formals i de contingut del blog: el punt més llarg, ja que inclouria:

• Qualitat del text: descriu amb profunditat i exhaustivitat una obra arquitectònica? Ho ha amb claredat? Segueix un guió?


• Aportació de dades importants: es presenten les dades principals de l'obra? Hi ha una fitxa tècnica? Apareixen: els arquitectes (i tots els altres actors que intervenen en una obra), els promotors, els anys, la ubicació, els metres quadrats, el pressupost,... entre moltes altres?


• Categorització / Matèries: s'usen correctament les tags? Es poden agrupar una mateixa tipologia d'obres sota el mateix tag? Hi ha un bon treball de matèries? Es classifiquen també les obres per arquitecte? Hi ha altres criteris de classificació, com ara per anys?


• ͍ndexs i llistats: es permet l'accés als articles per altres vies? Hi ha per exemple í­ndex alfabètics d'arquitectes?


• Cercador intern: el blog disposa d'un cercador intern que permeti l'accés ràpid, sense navegació, a la informació?


• Referències externes: hi ha suficients enllaços externs que complementin i amplïin la informació descrita? S'enllaça com a mí­nim a la plana web dels arquitectes de l'obra descrita? Hi ha una bibliografia al final de cada article?


• Citacions i bibliografia: es cita la font original cada cop que s'usen imatges, videos o fragments de text que no hem escrit nosaltres? Hi ha bibliografia complementària?


• Metadades: s'han configurat bé les metadades del blog? Són suficientment àmplies com per a identificar l'autor, la matèria, etc., del blog? Aquestes estan especialment orientades al sector de l'arquitectura, la construcció i l'urbanisme?


• Altres llengües: l'arquitectura, com la majoria de temàtiques, té actualment un abast mundial. Ofereix el blog la possibilitat de llegir els seus continguts en més d'un idioma? Presenta traducció automàtica, o s'han traduït manualment tots els seus continguts?

- Elements externs: altres canals de difusió de la informació, que serveixin de complement o millora del blog.

• Fotografia: l'arquitectura és una disciplina visual, i que textualment s'expressa amb dificultats. Complementar el blog amb una bona col·lecció de fotografies és un punt molt important. Té el blog el seu propi canal de fotografies, per exemple a Flickr?


• Videos: els videos són un excel·lent canal de difusió d'arquitectura. El blog es complementa amb un canal propi de videos, per exemple a YouTube o a Blip.tv?


• Enllaços compartits: s'usen serveis com del.icio.us per a recopilar i gestionar enllaços web relacionats amb l'arquitectura, la construcció i l'urbanisme? Estan aquests enllaços classificats en grans grups? És aquesta classificació clara i entenedora?


• Mapes: s'usen serveis de mapes com Google Maps per a geoposicionar les obres descrites al blog? L'accés a informació arquitectònica i de construcció a través de la geoposició i dels mapes és un canal cada cop més utilitzat, i que permet una ubicació espacial de les obres. A més, permet afegir imatges i videos que enriqueixen el producte.

- Presència a xarxes socials temàtiques: els blogs han creat xarxes socials, ja siguin horitzontals (d'un territori concret i multidisciplinars) com verticals (de diferents territoris però amb una temàtica i matèries concretes). En arquitectura, també. Podem trobar el blog a les principals xarxes socials temàtiques, com ara la Red A4IU o arq.txt?

- Presència als principals agregadors: els agregadors de continguts són una excel·lent forma de difusió de la informació, i de lectura de la mateixa, ja que permeten poder llegir un únic lloc web (o mitjançant el teu lector de feeds) tota la informació que hi contingui, i que pot provenir d'infinitat, de milions de webs. En arquitectura també hi ha agregadors temàtics, com ara Construmática.

Bé, tots aquests punts només busquen ser un punt de partida per continuar investigant, i només pretenc donar unes primeres orientacions. Estic segur que se'n poden donar molts més. És un llistat absolutament incomplet i revisable de forma permanent. M'agradaria, però, que com sempre es generés debat i s'aportessin noves idees, o nous criteris a tenir en compte. Espero les vostres crí­tiques!!