Aigües turbulentes a IweTel

A Iwetel les aigües baixen fent soroll, molt de soroll, i de ben segur que es tracta d'un soroll gens agradable (el soroll és ben poques vegades agradable). Han arribat les seves aigües al final del seu camí? Tomàs Baiget, un dels seus moderadors, així ho expressa al seu bloc en el post de l'11 de setembre de 2006 "La lista IweTel no cumple su cometido". No sé, estarem davant (salvant òbviament les tristes distàncies) d'un 11-S biblioteconòmic? La veritat és que tot i estar subscrit a IweTel tant a la feina com a casa (la meua subscripció ha estat intermitent, amb alts i baixos), així com a d'altres llistes del nostre camp que per conegudes no enumeraré, no presto massa atenció a pràcticament cap dels missatges que s'hi envien. A més, tampoc en sóc un usuari massa actiu. Només veient els títols dels missatges ja em faig una idea de què s'hi cou: ofertes de treball, presentació de cursos, i plors i tristeses sobre com n'està de negre el futur i l'horitzó a la nostra professió. La veritat, no donen massa ganes de llegir missatges i directament els esborro. Aixó de clar.

No sé si seré l'únic que té aquesta sensació davant d'una llista de distribució massiva com és IweTel, i segurament amb d'altres. Quins motius tinc?

• L'excessiva massificació, el calaix de sastre que ha esdevingut la llista, l'ampli segment de població a qui va dirigida... No sé, però potser estaria bé crear llistes temàtiques, de caire més restrictiu, amb subscripció filtrada requerida (com ja fan moltes llistes a RedIris), i d'un àmbit del nostre camp restringit, especialitzat. Personalment, hi ha temes que m'importen ben poc, i que per tant, no m'interessa rebre. Subscripció a la carta, amb un ampli menú de plats on triar (temàtiques, regionals,...). L'exemple de BESCOLAR podria ser bé. A més, la xarxa està plena d'eines gratuïtes per a crear una llista.

• La llista s'ha convertit, sota la meua opinió, en una continuada presentació d'ofertes de feina, cursos, congressos, etc... i tota mena de reunions socials. No sé vosaltres, però ja tinc altres canals més eficients i especialitzats per rebre ofertes de feina (el Col·legi té una fantàstica Borsa de Treball; la Facultat disposa d'un servei d'ofertes laborals, fins i tot per als ex-estudiants; el bon amic Javier Leiva i la María José Sola, excompanya de facultat, han muntat un fantàstic blog sobre ofertes de treball, cursos, etc., que ja és líder en el seu sector;...). Jo no esperaria rebre aquesta mena d'informació d'una llista de distribució.

• El continuat i malaltís pessimisme al voltant de la nostra professió. Un autèntic mur de les lamentacions on desfogar-se de tots els mals. De veritat tot és tant dolent? Som incapaços de trobar els fets positius del món que ens envolta? De veritat no hi ha projectes que ens enriqueixin a tots com a col·lectiu? Per exemple, la mirada fresca dels estudiants de què parlava la Gamoia sobre el bloc Mòbils BID; els que inicien un Grup de Treball sobre Gais i Lesbianes; els que no els importa gens ni mica marxar a treballar a centenars de quilòmetres de casa i ho deixen tot per amor;... Molts cops la llista sembla un autèntic camp de batalla, i als matins ja tinc prou son com per a sobre posar-me a plorar.

• I finalment, doncs no sé, potser convindria replantejar-se el concepte mateix de llista, i posar-lo al dia, en consonància amb els temps que córren. Reformular-la, repensar-la... No sé en què caldria que es convertís IweTel per seguir complint els seus objectius; els moderadors la coneixen més bé que jo i segur que ells podrien opinar de forma molt més correcta que jo.

Espero haver-me expressat de la forma més humil i respectuosa possible. Per la meua part, felicitar de la forma més efusiva possible als actuals, i als anteriors també, moderadors de la llista. Tot i que alguns cops no he coincidit amb els seus criteris de gestió (són ells els que la gestionen, no jo, i per tant apliquen el seu criteri i penso que cal respectar-lo), crec que han fet, fan i faran un tasca voluntària i enorme per al nostre col·lectiu. Però segurament ja se sap, en el nostre país (tant si és Catalunya com Espanya), els voluntaris sempre estan mal vistos, i quasi bé mai se'ls reconeix la seua feina. Potser serà per enveja? Bé, des d'aquí la meua "sana enveja" per la vostra feina ben feta, per com m'hauria agradat tenir l'oportunitat de fer-la.