El cos principal de l'anuari s'organitza al voltant de 6 grans temes:
- Marc general. Legislació, societat i cultura.
- Anà lisi i recuperació de la informació.
- Continguts, productes informatius.
- Formació i professió.
- Gestió de la informació i del coneixement.
- Sistemes d'informació. Informà tica i tecnologies.
També hi podem trobar un apartat d'estadÃstiques sobre la professió, un recull de conferències, fires i congressos, i un Ãndex onomà stic.
Molts dels articles aquà publicats els he anat llegint a través d'Iwetel o del propi web de ThinkEPI. Els trobo senzillament fantà stics, molt ben escrits. Són petites dosis, articles curts, centrats en un únic tema, molt concret. Res més. Un format à gil, que es llegeix en cinc minuts. Una rà pidesa, instantà nia, que casa perfectament amb el medi, internet, un medi rà pid, veloç, on el temps val diners. I que permet també a molts de nosaltres, que també disposem de poc temps, trobar respostes concretes i precises a una problemà tica concreta... i només aquesta.
Penso que a la professió li feia falta una eina com aquesta... o més que una eina, un concepte com aquest. Articles frescos, à gils. "PÃldores BiD"... En bona mesura potser cal trencar amb la certa tradició d'escriure articles densos, de desenes de pà gines, i difÃcils de digerir. La iniciativa de ThinkEPI penso que busca això. I busca també potser una "concentració" de coneixement, d'experiències. Reduir un article a allò de més important; als termes i conceptes clau que cal recordar. I res més. En aquest sentit penso que cal felicitar als membres del grup i als professionals que han escrit els articles: es tracta d'un complex exercici de resum i concentració de conceptes que sovint és difÃcil de fer i portar a terme. El minimalisme del "less is more" arquitectònic sembla que també s'ha pogut aplicar a la biblioteconomia i a la documentació. O com deia Neus Arqués en una recent La Gazetta, que cal aplicar els conceptes del minimalisme entesos com una reducció de la complexitat (Les paraules orienten). Aquesta reducció de la complexitat es podria encaminar, potser, a apropar el nostre coneixement com a col·lectiu, i especialment el del col·lectiu de ThinkEPI, a una major difusió del nostre paper, del paper dels professionals de la BiD, en una societat ja altament tecnològica i tecnificada. Podem reduir la complexitat; nosaltres ho sabem. Però falta que el nostre entorn també ho sà piga. Segur que fent una bona difusió del Anuario s'aconseguirà . I sembla que tot plegat s'està portant a terme amb un èxit considerable.
No obstant això, penso que per la pròpia naturalesa de la idea de ThinkEPI, el seu medi natural no és altre que internet. Aquestes petites dosis, pastilles, actualitzables constantment i canviant i afegint nous continguts prà cticament a diari, viuen molt malament fora d'internet. Estic d'acord que apropen els seu contingut a persones que mai les consumirien per internet. Però potser estaria bé replantejar-se si realment és útil i prà ctic editar cada any un anuari, quan se sap perfectament que ja no només en un any, sinó en qüestió de mesos, el contingut d'un anuari quedarà ja desfasat. Tot plegat, sota la meua opinió, no s'addiu massa bé amb la filosofia "web" que destil·la ThinkEPI, que neix a i per internet.
També voldria, finalment, parlar d'una certa, no sé, en podriem dir duplicitat d'esforços. M'explico. Tot i que els dos anuaris tenen finalitats, objectius, continguts, i segurament públic diferent, aquà a Catalunya el COBDC ja publica de forma anual (tot i que amb certa irregularitat), el seu anuari, el Bibliodoc. Repeteixo, són dos productes totalment diferents... i fins i tot els seus impulsors són també molt diferents: un col·legi professional i un grup de professionals de la BiD. Però potser es podrien arribar a establir col·laboracions. Som especialistes en transversalitat... La multiplicitat i la diversitat de productes on triar i llegir és per se bona i enriquidora. Però també ho és, i molt, la unió de dos bons productes si junts aconsegueixen crear un producte encara millor. Sóc molt agosarat?
Moltes grà cies pels teus comentaris, Daniel.
ResponElimina- La idea és no duplicar esforços amb el Bibliodoc sinó complementar-nos. En el Bibliodoc es toquen molts pocs temes, però profundament, se'n fa un "estat de la tècnica". En canvi l'Anuari ThinkEPI vol ser un recull exhaustiu de totes les fites i fets importants d'un perÃode concret.
- Tens raó que les notes es publiquen inicialment per IweTel i pensant en la Xarxa, però la idea d'un anuari imprès és tenir recollit en un volum tot alló que ha estat important, objecte de l'interès col·lectiu, de manera que quan passats uns anys es tingui la col·lecció d'anuaris es puguin consultar determinats anys i es pugui dir: "Goita que es deia ja el 2007", o "Fixa't, d'això de la XXX no va començar a parlar-se'n fins el 2009"
Tomà s,
ResponEliminabé, ja m'imagino que la idea que tenieu no era pas la de duplicar esforços amb Bibliodoc. Jo també entenc que són dos productes totalment diferents, i amb objectius i continguts també diferents. I és bo que hi hagi complementarietat per aixà poder triar i remenar dins del nostre camp... tot això ens enriqueix, sens dubte. Comentava això del Bibliodoc per què en un primer moment pot arribar a crear confusió i es pot pensar que es fan productes similars. Òbviament, amb una anà lisi profunda dels dos anuaris es veu que no. I en aquesta complementació hi tindria cabuda establir col·laboracions i dà legs entre les dues publicacions?
De totes formes, us felicito una vegada més per les iniciatives que esteu portant a terme: aquesta de l'anuari, la de ThinkEPI i també la de IraLIS. Esteu dinamitzant molt el nostre "mundillo", i això sempre és interessant.