De biblioteques italianes i ciutats perdudes

En un llibre com La Ciutat perduda, d'Emili Rosales (la lectura del qual m'ha deixat aclaparat, m'ha impressionat, m'ha emocionat i m'ha fet vibrar), no podia faltar la presència de les biblioteques. A Itàlia, a l'Arezzo, el protagonista visita la Biblioteca della Città d'Arezzo, a la recerca d'alguna pista del que habia de ser el frustrat constructor de la nova ciutat reial al Delta, Sant Carles.

"El fet que ens trobem encara, acadèmicament parlant, en època estival i que aquesta tarda jo sigui gairebé l'únic visitant de la biblioteca, facilita que el material que sol·licito em pugui ser servit amb tota celeritat, de manera que quan s'atansa l'hora de tancar el centre ja quasi hem perdut -la comprensiva documentalista que m'atén i jo hem constituït un efectiu equip de recerca- l'esperança de trobar notícies del rodamón Andrea. Comprovades les llistes de títols i autors, estudiats els índex onomàstics, contrastades les obres de referència més exhaustives i completada la recerca a través de la xarxa (...) Afortunadament, mentre la bibliotecària comença a posar ordre en l'abundós material que he fet servir i m'indica que ha arribat l'hora de plegar (...)"

FONT: Emili Rosales. La ciutat invisible. Barcelona: Proa, 2005. p. 215-216.

Si algú s'anima, pot visitar la Istituzione Biblioteca Città di Arezzo. Impressionen els 290.000 volums de la seva col·lecció local...M'agrada això de l'efectiu equip de recerca... Per cert, espero haver respectat els drets d'autor...