Escala lectora

Estem en ple procés de redefinició de l'escala bibliotecària. I estem en trànsit cap a una escala més petita, més reduïda... més abastable; i això comportarà inevitablement fer edificis de dimensions més petites. Hi ha tota una sèrie de condicions tècniques que ja ho permeten, aspectes de caire més pràctic i pragmàtic que fan relativament fàcil que es pugui avançar en aquest sentit. Però hi ha també, crec, un condicionant, o millor dit, una voluntat, una necessitat personal i social, que fa que també sigui desitjable una reducció de l'escala dels edificis bibliotecaris. No es tracta ja no només d'una reducció física de l'edifici, sinó també i més important una reducció en l'escala de l'ús i en l'escala lectora. La lectura individual, malgrat tot, continuarà essent un dels elements nuclears i crítics de les biblioteques del futur. Una lectura en qualsevol suport i format; no ens fixem en el com sinó en el què, en què es fa. Una lectura que, pensada en ampli, esdevindria també consum informatiu. Ja en vam parlar en les intervencions bibliotecàries, i especialment en la cabina de lectura individual, obra de Marta Wengorovius i de Francisco Aires Mateus.

I és que la reducció dels edificis portarà implícita una reducció encara més important: la de l'experiència lectora, que transformarà radicalment l'espai de la biblioteca. Per aquesta experiència única, individual i instransferible que és la lectura individual, caldrà deixar de pensar sobretot en espais comuns, per intentar trobar espais íntims, profunds i irrepetibles. Espais que facilitin la connexió única entre lectura, entorn i persona; una connexió que sempre té lloc en una única escala, la meva, la teva, la d'ella o la d'ella... i totes diferents però alhora vàlides i imprescindibles. Espais que facilitin també la focalització en el fet mateix de la lectura i que vehiculin una major adquisició de coneixement i d'informació, independentment de si es fa amb un llibre, un portàtil o una tauleta. En aquesta reducció ajudaria també una més que necessària personalització dels espais.

L'escala és la representació gràfica sobre el paper de quelcom real. Però també ho pot ser de fets i de matèries humanes com són la lectura i la informació. I en l'era de les grans aglomeracions d'informació impersonals, es fa requisit indispensable que les biblioteques esdevinguin llocs d'escala reduïda, senzilla i individual, i que permetin una millor experiència sensorial i cognitiva, en tots els sentits. I la concepció d'una nova escala lectora és el millor camí per aconseguir-ho.

Intervenciones bibliotecarias

 

Una biblioteca que modifica temporalmente un Starbucks en Japón; una biblioteca móvil temporal en Cesis, una pequeña población de Letonia, en el marco de una Universidad de Verano; una cabina biblioteca de uso individual que es fruto de la estrecha colaboración colaboración entre una artista y un arquitecto en Portugal... Tres propuestas de bibliotecas, que rompen moldes, y se adentran y nos enseñan posibles caminos nuevos de la práctica profesional. Tres intervenciones bibliotecarias, casi performances, temporales y efímeras, y que exploran diferentes conceptos que, si no lo son ya, dentro de poco se convertirán críticos y centrales en el pensar arquitectónico bibliotecario.

El ejemplo de la cafetería nipona nos muestra una modificación del diseño interior, en clave bibliotecaria, de un espacio en principio totalmente ajeno. Y es más, es una propuesta sencilla y potente, contundente y a la vez minimalista, que abre camino a las posibilidades de inserción de espacios y paisajes bibliotecarios en otros ámbitos, con una filosofía de uso de los libros práctica y tal vez, incluso pragmática. Y aparte del diseño, hay otro aspecto a destacar. El uso mismo de los libros como objetos que pueden tener un segundo uso configura nuevos horizontes para los denominados centros de interés, que podrían superar su organización en grandes temas... y convertirse en motores de experiencias, en vehiculadores de nuevas sensaciones, que transformen la experiencia lectora y de aprendizaje, y que el lector (el ciudadano) incluso se pueda llevar algo de físico. Como en el Starbucks de Tokio, donde una parte de los libros sirve para decorar el café que te verás a continuación, después de haber aprendido y de haberte informado sobre ese mismo café.

El segundo caso, en Letonia, es una propuesta de unos estudiantes de arquitectura. Esta biblioteca temporal representa un excelente ejemplo de relación entre biblioteca y ciudad, estableciendo un diálogo y una nueva forma de conversación. Se superan las típicas bibliotecas móviles en forma de carritos (tan presentes en nuestras playas o piscinas durante el verano, y por desgracia, siempre tan iguales y horrosas). Y se crea un icono, un objeto urbano en toda regla, la biblioteca mobiliario. Una nueva biblioteca temporal que dialoga no sólo con el espacio urbano y ciudadano, sino que mucho más importante, directamente con los ciudadanos y las personas. Y además, ofrece un espacio diferenciado, una experiencia bibliotecaria trasladada directamente al asfalto. Y esta es precisamente la gran diferencia con el anterior modelo de los carritos: la creación de espacios.

Finalmente, el ejemplo portugués nos habla de la escala, de una escala más reducida, humana, confortable y alcanzable entre el espacio bibliotecario, la persona y la experiencia lectora. Una escala más personal, más individual, que permita una relación más profunda y humana entre estas tres aristas del triángulo: un espacio íntimo, individual y sin condicionantes externos, minimalista y concentrado; la persona, que tiene a su alcance un fondo reducido, seleccionado y único, y que permite la focalización, la concentración y la no dispersión; y una experiencia lectora y de conocimiento más fluida, más directa y menos mediatizada, donde lector, libros y espacio confluyen. Una propuesta, por otra parte, que se podría aplicar también con los centros de interés, creando también espacios de interés, y completando así una experiencia redonda, cerrada y llena.

Desgraciadamente, en los tres casos, la presencia y el saber hacer de los bibliotecarios en la planificación y diseño de los espacios que habitarán y que le son propios es, sencillamente nula, desoladora, desértica. Algo que sin duda hay que corregir .

Intervencions bibliotecàries

 

Una biblioteca que modifica temporalment un Starbucks al Japó; una biblioteca mòbil temporal a Cesis, una petita població de Letònia, en el marc d'una Universitat d'Estiu; una cabina biblioteca d'ús individual que és fruit de l'estreta col·laboració entre una artista i un arquitecte a Portugal... Tres propostes de biblioteques, que trenquen motlles, i s'endinsen i ens ensenyen possibles camins nous de la pràctica professional. Tres intervencions bibliotecàries, quasi performances, temporals i efímeres, i que exploren diferents conceptes que, si no ho són ja, d'aquí poc esdevindran crítics i centrals en el pensar arquitectònic bibliotecari.

L'exemple de la cafeteria nipona ens mostra una modificació del disseny interior, en clau bibliotecària, d'un espai en principi totalment aliè. I és més, és una proposta senzilla i potent, contundent i alhora minimalista, que obre camí a les possibilitats d'inserció d'espais i paisatges bibliotecaris en d'altres àmbits, amb una filosofia d'ús dels llibres pràctica i potser fins i tot, pragmàtica. I a banda del disseny, hi ha un altre aspecte que cal destacar. L'ús mateix dels llibres com a objectes que poden tenir un segon ús configura nous horitzons pels denominats centres d'interès, que podrien superar la seva organització en grans temes... i convertir-se en motors d'experiències, en vehiculadors de noves sensacions, que transformin l'experiència lectora i d'aprenentatge, i que el lector (el ciutadà) fins i tot se'n pugui emportar quelcom de físic. Com en l'Starbucks de Tòquio, on una part dels llibres serveix per a decorar el cafè que et veuràs tot seguit, després d'haver après i d'haver-te informat sobre aquell mateix cafè.

El segon cas, a Letònia, és una proposta d'uns estudiants d'arquitectura. Aquesta biblioteca temporal representa un excel·lent exemple de relació entre biblioteca i ciutat, tot establint un diàleg i una nova forma de conversa. Es superen les típiques biblioteques mòbils en forma de carrets (tan presents a les nostres platges o piscines durant l'estiu, i per desgràcia, sempre tan iguals i horroses). I es crea una icona, un objecte urbà en tota regla; la biblioteca mobiliari. Una nova biblioteca temporal que dialoga no només amb l'espai urbà i ciutadà, sino que molt més important, directament amb els ciutadans i les persones. I a més, ofereix un espai diferenciat, una experiència bibliotecària traslladada directament a l'asfalt. I aquesta és precisament la gran diferència amb l'anterior model dels carrets: la creació d'espais.

Finalment, l'exemple portuguès ens parla de l'escala, d'una escala més reduïda, humana, confortable i abastable entre l'espai bibliotecari, la persona i l'experiència lectora. Una escala més personal, més individual, que permet una relació més profunda i humana entre aquestes tres arestes del triangle: un espai íntim, individual i sense condicionants externs, minimalista i concentrat; la persona, que té a l'abast un fons reduït, seleccionat i únic, i que permet la focalització, la concentració i la no dispersió; i una experiència lectora i de coneixement més fluïda, més directa i menys mediatitzada, on lector, llibres i espai conflueixen. Una proposta, d'altra banda, que es podria aplicar també amb els centres d'interès, tot creant també espais d'interès, i completant així una experiència rodona, tancada i plena.

Dissortadament, en els tres casos, la presència i el saber fer dels bibliotecaris en la planificació i disseny dels espais que habitaran i que li són propis és, senzillament nul·la, desoladora, desèrtica. Quelcom que sens dubte cal corregir.

La Biblioteca Pública Infant Pere: carenes blanques en un gran centre cultural

 

L’Hospitalet de l’Infant és la porta d’entrada al sud de Catalunya; passat el Coll de Balaguer ja comencen les Terres de l’Ebre. Es tracta d’una zona dominada per la presència de les muntanyes de Tivissa i de Vandellòs, la silueta de les quals domina tot el paisatge.

Unes carenes, blanques en aquest cas, que formen un dels signes més identificatius del Centre Cultural Infant Pere, on hi trobem un Teatre Auditori, una Sala d’Exposicions i la Biblioteca Infant Pere. Tot el conjunt, inaugurat el 2011, és una obra de l’equip d’arquitectes 253 Arquitectes, encapçalat per Joan Jorba i Marc Carrasco. La superfície total dels tres equipaments és de 2.428m2, dels quals 942m2 corresponen a la Biblioteca. Aquesta s’ubica per complet a la planta baixa, facilitant-ne així l’accés, i està envoltada d’una façana de vidre, amb diferents funcions: que es capti la màxima llum possible, que hi hagi un diàleg visual entre l’interior i l’exterior i que la gran plaça exterior que serveix d’entrada a tot l’equipament s’allargui i s’estengui fins a l’interior de la Biblioteca. L’altre signe distintiu de tot el conjunt és el gran cos sòlid, contundent i cec -una gran muntanya blanca-, que acull el Teatre Auditori. Ambdós espais es contraposen, posant de manifest les diferents funcions i necessitats de cada un d’ells. Però al mateix temps conversen en harmonia, tot creant un conjunt compacte i ben travat.

Val a dir, ja per acabar, que la biblioteca es troba molt a prop del Poblat Hifrensa, de 1967. Obra d’Antonio Bonet Castellana, el Poblat es va dissenyar per acollir els treballadors de la central nuclear de Vandellòs, juntament amb les seves famílies. Es tracta d’un excel·lent conjunt urbanístic, arquitectònic i de planificació del territori, i és un dels escassos exemples que hi ha a Catalunya del Moviment Modern.